divendres, 9 de març del 2007

Dies tristos per a la història d'Espanya

I de retruc Catalunya. El senyor Piqué ja ha perdut la vergonya i es manifesta com qualsevol altre dirigent del Partit Popular espanyol. No sé si és cinisme o maldat, però si més no és antiestètic i gens ètic.

En parlava dimarts, però és massa greu per no referir-m’hi una vegada més. Des del meu record del franquisme i els reportatges de la Itàlia de Musolini o l’Alemanya de Hitler, no havia presenciat cap manipulació més flagrant de la innocència humana. S’ha de reconèixer que l’extrema dreta espanyola, incorporada al PP, té una gran capacitat per exercir l’encanteri de serpents.
Probablement la majoria de nosaltres no hem estat a l’altura, i no hem mantingut una posició prou clara ni contundent, i per això ha sigut possible que la massa social, actuant irracionalment, es deixi portar per un discurs populista, fals, enganyós i sense escrúpols, d’una classe dirigent que només busca el poder, trepitjant a qui faci falta, però molt ben acompanyats d’una classe periodística deshonesta, i una jerarquia eclesiàstica inquisidora i poc fidel a l’Evangeli.
No sóc jurista ni tinc gaires coneixements jurídics, però m’agradaria que algú m’expliqués què més falta per poder condemnar a alguns comentaristes de ràdio, per apologia del terrorisme, incitació a les masses, o desestabilització de la societat. El PP ha radicalitzat el posicionament de la gent, de qui els segueix fidelment i dels que hi estem totalment en contra. La seves ànsies de poder, són capaces de destruir la societat, i recuperar la idea de les dues espanyes.
No em cansaré de repetir que l’enemic de la pau, l’enemic de Catalunya i dels seus anhels per adquirir més sobirania, és el Partit Popular i tots els seus aliats, i per això convé aparcar, encara que només sigui per un temps, vells recels majoritàriament fundats, per fer front l’atac sense escrúpols de l’Espanya més casposa i extremadament dretana.
Demà serà un dia trist per a la família democràtica, però no serà el darrer, sinó que els anirem patint fins a les eleccions espanyoles, on faran el que faci falta per apropiar-se del govern, perquè sempre han cregut que els pertocava, amb un gairebé nul esperit democràtic.