Per primera vegada, dos mesos abans de les eleccions tinc ja decidit el meu vot. Hi ha molta gent que això no li és nou, perquè és fidel a un o altre partit. Darrerament, però, cada vegada hi ha més gent que es planteja una sèrie de dubtes, que no sempre són fàcils de resoldre. Tot i així encara són minoria.
Per què dubte qui dubte? Segurament trobaríem diferents motius, alguns de força comuns i d’altres més particulars. Hi ha qui decideix el vot en funció del tipus d’elecció. La marca del partit, per exemple, acostuma a pesar més en les eleccions generals i fins i tot autonòmiques, que no pas en les locals. Tampoc és ben cert que en les locals, sigui tan determinant la persona o persones que configuren una llista, per arribar a capgirar el vot. Sempre hi ha un vot fidel que es resisteix al canvi, per malament que s’hagi fet.
A Arenys, per exemple, si el nom del partit comptés poc en relació a les persones, de ben segur que les candidatures que es presentessin amb les sigles de CIU, rebrien una sotragada ben forta. La seva inactivitat seria suficient per fer canviar el vot dels seus electors. Això, però, no és tan simple, perquè les persones ens arrisquem poc. És allò de “val més boig conegut que savi per conèixer”.
Arenys de Mar, com altres poblacions, viurà unes eleccions municipals bastant canviades respecte a les d’ara fa quatre anys. Seran set llistes, en lloc de cinc, i amb uns missatges que caldrà interpretar bé, abans d’escollir la millor proposta, la que ens plau més. Jo, ja us he dit, que tinc ben clar quina és la proposta que prefereixo: la nostra, la del PSC.
El VIA defensarà l’entrada d’independents a l’Ajuntament, i ho veig bé. Jo també vull entrar en qualitat d’independent, encara que ho faci al costat d’un equip de gent, que són militants del PSC, però que els veig amb capacitat, força i il·lusió per governar el municipi d’Arenys. L’altra força nova, la de Ciudadanos, em resulta una incògnita. No sé si defensaran que es parli el castellà a l’Ajuntament. Si arribessin a entrar, farien costat al “Secretario”, que es resisteix a expressar una sola paraula en català. Fora d’aquesta proposta, no sé què més podran afegir a les moltes propostes i promeses de la resta de candidatures.
El panorama abans de les eleccions haurà canviat, però el que realment interessa és que canviï a partir del 27 de maig. Convé donar descans a qui ha estat governant aquests quatre anys, per passar el relleu a qui dóna garantia de govern, i ens pot treure del clot.
Ben aviat us presentaran les candidatures, amb noms i cognoms. Serà el moment de parar atenció i saber adonar-se del currículum de tots ells i elles. Què han fet abans d’arribar a figurar en una llista, i per tant què podem esperar d’ells o elles. De qui serà més fàcil opinar, serà de qui ja ha intentat governar, sense èxit. A aquests, ja els podem descartar d’entrada. Potser, doncs, no resultarà tan difícil l’elecció. Jo ho tinc ben clar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada