divendres, 1 de febrer del 2013

El PP, contra les cordes, s'empassa el seu verí

La ciutadania està cansada de tanta corrupció i també de tanta hipocresia. Sembla estrany que els nostres polítics no n'hagin après i es vagin tirant merda a sobre, sense adonar-se que té un efecte boomerang.
Fa quatre dies la senyora Sáenz de Santamaria es creia les informacions del diari El Mundo, que es carregava la família Pujol, i sense tenir en compte la presumpció d'innocència, s'hi afegia acarnissadament. Ara, que el diari El País posa a parir la cúpula del PP, s'adona que els altres partits tampoc li respecten la presumpció d'innocència, i ho passa malament.
Amb això no vull dir que els partits polítics s'hagin de posar d'acord i amagar-se les vergonyes, sinó simplement que s'ha de respectar el dret a que també els polítics se'ls respecti la presumpció d'innocència.
La imatge internacional d'Espanya és desastrosa, i això no vol dir que els altres països no tinguin episodis de corrupció. El que passa és que en aquesta Espanya, i també en el seu govern, hi ha massa orgull i prepotència, i quan es descobreix la porqueria, la ferida és més gran.
El Poder Judicial, en totes les seves formes i institucions té molta feina a fer, i jo li demanaria, per al bé de tots, la màxima diligència, que no s'eternitzin els judicis i que caigui el pes de la justícia sobre tots aquells que s'han corromput a costa nostra.
Voldria pensar que el president espanyol té les mans netes i no se'l pot acusar de cap operació fraudulenta. De moment, però, la ciutadania l'acusa de dues actuacions corruptes. Per una banda es diu que cobra dietes com si residís fora de Madrid, ell i molts altres diputats, i ara s'hi afegeix l'acusació d'haver estat cobrant un sobresou durant molts anys. Espero que es demostri la seva innocència o culpabilitat, però d'entrada tot plegat tuf una mica, i la imatge que es dóna és esperpèntica i vergonyant.