Aquí anem d'un cantó a l'altre sense control ni aturador. Avui són els millors i demà els pitjors. Normalment jutgem massa de pressa i això fa que fallem en l'apreciació i, sobretot, descuidem que no tot és bo o dolent, sinó que cal relativitzar, encara que sigui una acció mal vista per l'actual Papa.
No sóc gens amic del ministre d'Hisenda, i crec que els que em segueixen els escrits ho podran corroborar, però quan en diu una que considero encertada se li ha de reconèixer. Em refereixo a la seva crítica a actors i actrius que no tributen al país. Potser no es mereixerien que se'ls premiés.
Arran de les crítiques rebudes pel govern espanyol durant l'entrega dels premis Goya, al ministre Montoro se li va pujar la mosca al nas, i va dir que Espanya no necessitava a Gérard Depardieu, perquè ja hi havia prou actors i actrius que no paguen els impostos al país.
I és que ens hem imaginat massa vegades que els actors i les actrius eren els intel·lectuals que havien de plantar cara a la injustícia. Unes persones que estaven per sobre del bé i del mal, i a qui molts els reien les gràcies, però de mica en mica se'ls ha desemmascarat.
Potser va ser un abús, però la primera vegada que se'ls va trobar a faltar va ser al començament d'aquesta embranzida del govern espanyol contra tot allò que fa cara de ser català. Aquí reclamàvem aquelles ments clarividents, a favor de la justícia i el progressisme. Finalment ens hem adonat que tothom mira per la pròpia butxaca i que no és temps per jugar-se-la.
El primer que hem d'exigir i exigir-nos és la coherència i la honestedat. Si reclamem justícia hem de ser els primers en complir les nostres obligacions. És massa fàcil exigir als altres i quedar-nos tan amples, incomplint els nostres deures. És cert que el món de la Cultura obre portes i enderroca muralles, però cal que els seus protagonistes practiquin amb l'exemple, i sinó és fer trampa, i en aquest país el que no ens falten són més tramposos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada