Com que tenim tants temes i tan suculents per comentar dia rere dia, a molts se'ns ha escapat que aquesta matinada es lliuraran els Oscars. De fet a mi se m'escapa cada any, perquè no hi tinc cap mena d'afició. Tan sols hi vaig perdre alguna hora quan es parlava de "Pa negre", per allò de que és de casa.
Aquesta vegada suposo que no hi ha cap pel·lícula espanyola que opti a cap premi, perquè llavors segur que n'hauríem sentit a parlar a la televisió i els diaris. És una reacció corrent en tots els àmbits. Si no hi ha ningú conegut o de casa que hi figuri, no interessa.
I jo que ja m'he oblidat de reclamar al meu Ajuntament que solucionin el problema del meu carrer, que ja ve de l'altre mandat. No sé si és perquè ja els deixo per allò que són, o perquè m'he cansat d'anar-hi al darrere. Sé que molta gent reclama i dius... es tracta de fer poble i no només batallar per les teves coses. Però arriba un punt que et canses. Aquest cansament, però, pot suposar un passar de tots i oblidar-te de les eleccions. Fet i mirat, no sé qui més em convé.
No és estranys, doncs, que la il·lusió que va despertar la gran manifestació de l'onze de setembre darrer, s'hagi anat esvaint. En primer lloc perquè som persones que reaccionem, però no participem. Reaccionem de cop i amb energia, però no ens dura. I també perquè no tenim clar que les persones que puguin liderar la independència, siguin uns polítics de fiar. I això que acostumo a confiar fins que no es demostra que m'enganyen. Ara, però, tenim el cul pelat i ens hem escaldat. Ara és més difícil confiar-hi. Ho hauran de fer molt bé a partir d'ara, perquè no ens trobem que d'aquella munió que va sortir al carrer, la meitat no hagin desaparegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada