Avui, qualsevol titular de premsa és creïble. La crisi política ha arribat tan a fons que ja ens creiem tot el que ens diuen, o desconfiem de tot allò que ho justifica. Ja malpenses de tot i tothom, i t'adones que aquella llei que no sabies perquè s'aprovava, avui té possibles lectures i explicacions.
Aquests dies s'investiga si la llei d'amnistia fiscal no ha servit perquè un bon grup de corruptes blanquegessin diners dipositats a Suïssa i paradisos fiscals. Montoro diu que no, però no ens l'acabem de creure. No és convincent.
I avui la presidenta del Parlament català torna a treure el tema de les lleis de transparència i electoral. No sé si és un acudit, si es fot de nosaltres, o és prou càndida que ho veu factible. Disculpeu el meu escepticisme. És qüestió del temps, del temps que fa des de que vaig néixer.
Ara sembla que farem tot allò que hem estat incapaços de fer en 30 anys de democràcia parlamentària. Com que no hi estem acostumats, els costa convèncer-nos. Desitjaria equivocar-me i que en aquesta legislatura es canviés la tendència a un continuisme conservador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada