Acostumo a llegir els articles d'Empar Moliner a l'ARA, i normalment coincideixo molt amb el seu plantejament, però avui dilluns m'ha agradat especialment perquè, llegint-lo, he recordat una vivència molt semblant a la que descriu, i he arribat a la mateixa conclusió. El títol de l'article és: "Els benintencionats maleducats". Us recomano la seva lectura.
No vaig escoltar el programa de ràdio que comenta l'Empar a l'article, però no m'ha costat gens imaginar-me la situació. Jo he recordat el diàleg amb el meu interlocutor, molt semblant al del protagonista de la història que narra l'articulista.
No vull insistir en el tema valors, però és cert que alguna cosa estem fent malament, i ens oblidem de lo essencial. La mala educació no és mai una bona eina per comunicar-te, i per més bones intencions que hi hagi, calen les formes, però sobretot la modèstia.
M'he adonat de la facilitat amb què es critica un càrrec electe, i de quina manera s'atribueixen la representativitat, sense haver passat per un procés amb suficient garantia democràtica. Empar Moliner diu en el seu darrer paràgraf: "Vivim uns temps en què els abanderats de la veritat i de les bones intencions, els portaveus del poble, poden ser maleducats, poden ser cursis, poden ser grocs, bàsics, demagògics, populistes, ignorants, orgullosos o fatxendes. Poden dir que tots els banquers són imbècils, que tots els polítics són corruptes i que tots els periodistes s'han venut al sistema, que tindran els aplaudiments garantits."
És important entendre el sentit del text. No es tracta d'anar en contra de les persones que lideren moviments socials, sinó de l'actitud. És important que la societat civil es mobilitzi i preocupi pel benestar de tots, i això els pot portar contra la classe política, però no es poden confondre els papers, i encara menys caure en el populisme i la barroeria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada