La frase que he escollit com a títol del post és un tall de la conversa telefònica entre l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i el diputat i secretari d'organització del PSC, Daniel Fernández, referint-se a l'alcaldessa de Montcada i Reixac, Maria Elena Pérez. Tot això perquè l'alcaldessa no havia fet trampa en la selecció d'un càrrec per al seu ajuntament.
La pregunta que em faig és: en qualitat de què parlava d'aquesta manera el senyor Bustos? Com a president de la Federació de Municipis? Com a peix gros dins del PSC? Com alcalde sense escrúpols i estafador? Era una broma?
Ja vaig dir un dia que jo respecto la presumpció d'innocència, i per tant haurem d'esperar a veure si se'l declara culpable d'alguna cosa o no. Mentre, però, sí que vull expressar el meu rebuig a l'actitud i maneres que es desprenen d'aquesta conversa telefònica. Oi que entendreu per què critico tant l'entrellat dins dels partits per poder arribar a dalt? Si com a càrrecs electes actuen o pensen d'aquesta manera, què no hauran fet dins del partit!
¿Com podem esperar transparència i honestedat de les persones que es dediquen a la política, amb aquests exemples de dirigents significats de partits polítics que governen o ho han fet? És això el que no m'agrada de la política. El joc brut, les capelletes, dir sempre que sí a qui et pot fer ascendir.
Sortosament hi ha bona gent que es dedica a la política, però al capdavant de la majoria dels partits polítics s'hi troba un personal que actua massa defensant la seva cadira. La política hauria de ser un servei. No dic un treball de voluntariat. La remuneració és necessària, però no és bo aferrar-se al poder per ell mateix. Això és molt fàcil d'entendre, però complicat de practicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada