He assistit a la conferència de Jacint Ros Hombravella d'aquesta tarda a la Biblioteca, organitzada pel Centre d'Estudis Josep Baralt, que tot sigui dit, porta un molt bon ritme d'actes programats els darrers mesos. El públic assistent, uns cinquanta, érem si fa o no fa els de les darreres conferències, totes elles amb un comú denominador: la independència de Catalunya. L'acte l'ha iniciat en Miquel Rubirola, amb una introducció molt clara i treballada.
Subscric tot el que ha dit el conferenciant a qui sempre he admirat i reconegut el seu mestratge, fins i tot quan ha parlat de Xavier Roig. La resposta al títol de la conferència (La Viabilitat econòmica de la independència de Catalunya) ha estat ben clara: SI
I cap al final, quan es parlava de les dificultats que hi hauria perquè Espanya deixés independitzar Catalunya, en Jordi ha afirmat que el problema no era tant si Catalunya independent era viable econòmicament, sinó si ho seria Espanya sense Catalunya. Ros Hombravella ha respost que Espanya sense els Països catalans no ho seria.
Però ara, quan em disposava a escriure el meu post, m'he adonat que havia ficat els peus a la galleda, en arribar a la Biblioteca i saludar el màxim representant de Reagrupament a Arenys de Mar. Li he fet una broma, però ignorava el que estava passant el seu partit, on el creador Carretero i onze persones més acabaven de deixar el partit. Ara resultarà que el gran líder serà l'alcalde de Munt.
No em sorprèn i seria bo que servís de lliçó. Els catalans passem el temps dividint i no entenem que si no sumem no guanyarem. El senyor Carretero ja va tenir el seu moment i no ho va encertar. La creació de Reagrupament era una fugida endavant, i la crisi actual demostra una vegada més que no és persona per estar governant. Els perfils són diferents i les actituds també. Això ho ha entès ERC, i potser no hauran de pagar la gran factura que semblava que els presentarien els escindits.
M'ha agradat el concepte "sobiranisme de butxaca" que ha defensat el conferenciant. Hi estic d'acord i sempre ho he proclamat. Si fóssim capaços d'explicar als catalans que no parlen català, que no pensen en català ni vibren davant la història i les tradicions catalanes, que la independència ens beneficiaria econòmicament, que governar des de la proximitat és millor que des de Madrid, sumaríem més i el projecte independentista tindria més probabilitats d'èxit. Si ho limitem a les espardenyes i la barretina, serà molt bonic però gens efectiu.
Per cert, aquest matí han vingut unes dues-centes persones a fer una estada a la plaça de l'església. Portaven banderes blaves i també taronges, i un parell o tres d'espanyoles. Parlaven en castellà i reclamaven la llibertat. Espero que s'ho hagin passat bé i si han fet "gasto", millor.
Subscric tot el que ha dit el conferenciant a qui sempre he admirat i reconegut el seu mestratge, fins i tot quan ha parlat de Xavier Roig. La resposta al títol de la conferència (La Viabilitat econòmica de la independència de Catalunya) ha estat ben clara: SI
I cap al final, quan es parlava de les dificultats que hi hauria perquè Espanya deixés independitzar Catalunya, en Jordi ha afirmat que el problema no era tant si Catalunya independent era viable econòmicament, sinó si ho seria Espanya sense Catalunya. Ros Hombravella ha respost que Espanya sense els Països catalans no ho seria.
Però ara, quan em disposava a escriure el meu post, m'he adonat que havia ficat els peus a la galleda, en arribar a la Biblioteca i saludar el màxim representant de Reagrupament a Arenys de Mar. Li he fet una broma, però ignorava el que estava passant el seu partit, on el creador Carretero i onze persones més acabaven de deixar el partit. Ara resultarà que el gran líder serà l'alcalde de Munt.
No em sorprèn i seria bo que servís de lliçó. Els catalans passem el temps dividint i no entenem que si no sumem no guanyarem. El senyor Carretero ja va tenir el seu moment i no ho va encertar. La creació de Reagrupament era una fugida endavant, i la crisi actual demostra una vegada més que no és persona per estar governant. Els perfils són diferents i les actituds també. Això ho ha entès ERC, i potser no hauran de pagar la gran factura que semblava que els presentarien els escindits.
M'ha agradat el concepte "sobiranisme de butxaca" que ha defensat el conferenciant. Hi estic d'acord i sempre ho he proclamat. Si fóssim capaços d'explicar als catalans que no parlen català, que no pensen en català ni vibren davant la història i les tradicions catalanes, que la independència ens beneficiaria econòmicament, que governar des de la proximitat és millor que des de Madrid, sumaríem més i el projecte independentista tindria més probabilitats d'èxit. Si ho limitem a les espardenyes i la barretina, serà molt bonic però gens efectiu.
Per cert, aquest matí han vingut unes dues-centes persones a fer una estada a la plaça de l'església. Portaven banderes blaves i també taronges, i un parell o tres d'espanyoles. Parlaven en castellà i reclamaven la llibertat. Espero que s'ho hagin passat bé i si han fet "gasto", millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada