Parlem molt de la corrupció dels polítics i sens dubte és un fet a combatre per al bon nom dels que no corrompen, però també per a la salut democràtica de la nostra societat. Hi ha, però un col·lectiu que també acusem encara que no amb la contundència que caldria, ni es fa massa res per fer-los fora d'aquesta impunitat amb què viuen. Em refereixo al periodisme en els diferents vessants, tant de tipus de mitjà com d'abast territorial.
Tot i disposar de la TDT, que et permet visualitzar molts canals, les meves opcions es concreten força en els canals de la Corporació catalana i en unes hores i dies molt concrets. Probablement si disposés de més temps per estar per casa, m'enganxaria en algun programa més, però no és el cas.
Dic tot això perquè el programa APM de TV3, que a vegades veig, et permet veure coses que passen a les altres televisions, i encara que no es pot dir que sigui representatiu del que es fa per televisió, ja que són talls seleccionats expressament per les seves imatges i anècdotes, sí que et fa adonar del nivell d'una bona part de programes, la majoria als canals privats, on la intel·ligència no hi fa acte de presència, fins al punt de sentir vergonya pel que veig i sento.
És cert que qui queda en evidència és el personatge o personatges convidats, però no és menys cert que el "periodista" que es presta a presentar aquests programes no queda pas més ben parat, com a mínim als meus ulls i crec que als ulls de molta gent.
Hi ha molt bons periodistes, i seria injust posar tothom al mateix sac, tal com és injust posar-hi tots els polítics o els jutges o dissenyadors, per posar uns exemples. De totes maneres crec que la professió hauria de lluitar i fer més per denunciar la mala praxis del periodisme, i nosaltres ser més forts a l'hora de fer el mateix i deixar de creure'ns tot el que ens diuen.
Hi ha periodistes malalts i obcecats que només tenen una dèria i és corrompre l'ambient per esdevenir els grans déus i salvadors de la societat. Periodistes que no han passat per cap filtre i es creuen representants de no sé qui. Periodistes que es creuen únics posseïdors de la veritat. Periodistes que es passen pel forro el codi deontològic. Aquestes persones fan molt mal i no col·laboren gens ni mica a solucionar el que altres poden haver espatllat. Es confon la crítica constructiva, que hi ha de ser, amb l'empastifada i l'insult mesquí. Quan els qüestiones el que fan et titllen d'anar contra la llibertat d'expressió, sense que s'adonin que expressar-se en llibertat no vol dir qualsevol cosa que et passi pel cap, sinó que tot s'ha de conèixer i contrastar abans de penjar la llufa a l'altre, encara que sigui un polític sospitós.
L'única esperança que et queda és pensar que amb el temps les coses es posen al seu lloc i les persones també. Llàstima que a vegades és massa tard i no s'és a temps d'evitar la calumnia ni les conseqüències per a la persona atacada o la societat insultada. No és estrany que,davant d'aquesta situació em vingui sovint pensaments com ahir quan parlava de Càritas i la seva gent. Per això em reconforta tant pensar que encara hi ha gent que fa cas omís a les injúries i té com a objectiu i fita servir els altres i rodejar-se de gent bon, gent amable, gent abnegada. Acabem-ho així que et deixa millor.
Tot i disposar de la TDT, que et permet visualitzar molts canals, les meves opcions es concreten força en els canals de la Corporació catalana i en unes hores i dies molt concrets. Probablement si disposés de més temps per estar per casa, m'enganxaria en algun programa més, però no és el cas.
Dic tot això perquè el programa APM de TV3, que a vegades veig, et permet veure coses que passen a les altres televisions, i encara que no es pot dir que sigui representatiu del que es fa per televisió, ja que són talls seleccionats expressament per les seves imatges i anècdotes, sí que et fa adonar del nivell d'una bona part de programes, la majoria als canals privats, on la intel·ligència no hi fa acte de presència, fins al punt de sentir vergonya pel que veig i sento.
És cert que qui queda en evidència és el personatge o personatges convidats, però no és menys cert que el "periodista" que es presta a presentar aquests programes no queda pas més ben parat, com a mínim als meus ulls i crec que als ulls de molta gent.
Hi ha molt bons periodistes, i seria injust posar tothom al mateix sac, tal com és injust posar-hi tots els polítics o els jutges o dissenyadors, per posar uns exemples. De totes maneres crec que la professió hauria de lluitar i fer més per denunciar la mala praxis del periodisme, i nosaltres ser més forts a l'hora de fer el mateix i deixar de creure'ns tot el que ens diuen.
Hi ha periodistes malalts i obcecats que només tenen una dèria i és corrompre l'ambient per esdevenir els grans déus i salvadors de la societat. Periodistes que no han passat per cap filtre i es creuen representants de no sé qui. Periodistes que es creuen únics posseïdors de la veritat. Periodistes que es passen pel forro el codi deontològic. Aquestes persones fan molt mal i no col·laboren gens ni mica a solucionar el que altres poden haver espatllat. Es confon la crítica constructiva, que hi ha de ser, amb l'empastifada i l'insult mesquí. Quan els qüestiones el que fan et titllen d'anar contra la llibertat d'expressió, sense que s'adonin que expressar-se en llibertat no vol dir qualsevol cosa que et passi pel cap, sinó que tot s'ha de conèixer i contrastar abans de penjar la llufa a l'altre, encara que sigui un polític sospitós.
L'única esperança que et queda és pensar que amb el temps les coses es posen al seu lloc i les persones també. Llàstima que a vegades és massa tard i no s'és a temps d'evitar la calumnia ni les conseqüències per a la persona atacada o la societat insultada. No és estrany que,davant d'aquesta situació em vingui sovint pensaments com ahir quan parlava de Càritas i la seva gent. Per això em reconforta tant pensar que encara hi ha gent que fa cas omís a les injúries i té com a objectiu i fita servir els altres i rodejar-se de gent bon, gent amable, gent abnegada. Acabem-ho així que et deixa millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada