Aquest vespre he pogut comprovar una vegada més la importància de respectar la diversitat si volem construir una societat sana i amb futur. La uniformitat és cosa del passat, certament més còmode i tranquil, però sense futur, o bé amb futur totalment diferent.
Qui no s'adapti a la diversitat no té futur i romandrà com una nosa al propi desenvolupament de la societat, i això a casa nostra encara no s'entén suficientment, però de mica en mica hi haurem d'anar entrant.
Aquest vespre també he pogut constatar que a la nostra societat, d'arrels cristianes, es viu molt còmodament la pràctica religiosa, els que són practicants evidentment, i que hi ha altres religions que exigeixen molt més compromís.
Acabem de començar el mes del Ramadà, 29 dies per escoltar els 30 capítols del Corà, i suportant una llarga jornada en dejuni. Un esforç afegit quan es juga a camp contrari, però afrontat amb estoïcisme i convenciment.
Aquest vespre, doncs, he renovat el meu respecte a unes persones que poden ser el nostre testimoni d'esforç i sacrifici, molt necessaris per anar cremant etapes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada