Parlar malament de Chávez és mal vist en ambients "progressistes". Potser ho era més fa uns mesos, però estic convençut que a mesura que passi el temps els seus grans defensors ho tindran força complicat.
L'exemple de Chávez és una demostració clara que el populisme és una arma molt eficaç per enredar la gent. Una manera de maquillar una falsa democràcia desviant l'atenció tot presentant el capitalisme com el gran enemic i autoproclamant-se defensor dels pobres, encara que a la llarga el que aconsegueix és enriquir-se i acaparar tot el poder valent-se, precisament, de les classes humils, que no milloren en res la seva situació econòmica i social.
És cert que els mitjans de comunicació esdevenen un poder que es converteix sovint en contrapoder polític, però no és menys cert que negar el dret d'expressió no és la manera més democràtica de resoldre els conflictes.
Ahir llegia una crítica de l'alcalde de Mataró contra un article aparegut al diari El Periódico, que signava F.C. (l'alcalde deia que coneixia l'autor), en què no es deixava gens ben parada la jornada castellera de les Santes. No calia ser un seguidor del món casteller per veure que l'article tenia ben poc de crònica castellera i molt de crítica a l'espectacle. Em va venir a la memòria un lamentable episodi de desinformació mal intencionada d'un articulista del mateix diari que casualment té les mateixes inicials.
Amb la notícia del possible tancament d'emissores de televisió, ràdio i diaris de Veneçuela, he pensat que aquesta no és la manera de millorar la premsa (si és que Chávez té aquesta intenció), sinó que la millor manera és reaccionant com varen fer molts lectors de l'article esmentat, manifestant el seu rebuig, que estic segur que haurà servit per alliçonar l'articulista F.C., i sinó que la direcció del diari actuï, perquè en definitiva és qui subsidiàriament és responsable.
L'exemple de Chávez és una demostració clara que el populisme és una arma molt eficaç per enredar la gent. Una manera de maquillar una falsa democràcia desviant l'atenció tot presentant el capitalisme com el gran enemic i autoproclamant-se defensor dels pobres, encara que a la llarga el que aconsegueix és enriquir-se i acaparar tot el poder valent-se, precisament, de les classes humils, que no milloren en res la seva situació econòmica i social.
És cert que els mitjans de comunicació esdevenen un poder que es converteix sovint en contrapoder polític, però no és menys cert que negar el dret d'expressió no és la manera més democràtica de resoldre els conflictes.
Ahir llegia una crítica de l'alcalde de Mataró contra un article aparegut al diari El Periódico, que signava F.C. (l'alcalde deia que coneixia l'autor), en què no es deixava gens ben parada la jornada castellera de les Santes. No calia ser un seguidor del món casteller per veure que l'article tenia ben poc de crònica castellera i molt de crítica a l'espectacle. Em va venir a la memòria un lamentable episodi de desinformació mal intencionada d'un articulista del mateix diari que casualment té les mateixes inicials.
Amb la notícia del possible tancament d'emissores de televisió, ràdio i diaris de Veneçuela, he pensat que aquesta no és la manera de millorar la premsa (si és que Chávez té aquesta intenció), sinó que la millor manera és reaccionant com varen fer molts lectors de l'article esmentat, manifestant el seu rebuig, que estic segur que haurà servit per alliçonar l'articulista F.C., i sinó que la direcció del diari actuï, perquè en definitiva és qui subsidiàriament és responsable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada