La discussió sobre la idoneïtat d'apujar els impostos no es pot fer a la lleugera i encara menys demagògicament. És evident que parlar d'impostos espanta i més si ens "amenacen" en apujar-los, perquè a ningú agrada que li redueixin els ingressos, sobretot quan t'anuncien que els salaris no s'apujaran o bé ho faran molt lleugerament.
El primer que va fer comentaris sobre l'increment dels impostos va ser el ministre José Blanco, i va rebre tota mena de crítiques. Ell parlava d'impostos progressius i això encara esverava més. Ho vaig comentar en un post i em sorprenia que el mateix ministre es vingués a disculpar per haver dit en veu alta i sense consensuar amb el govern, la progressivitat dels impostos.
Si ho traslladem a l'administració local, i aprofitant que estem en període de confecció de les ordenances fiscals per a l'exercici de 2010, el debat el centraríem sobre la conveniència o no d'apujar els impostos, bàsicament l'Impost de béns immobles (IBI) el que antigament es coneixia com el cadastre. És cert que si incrementem els impostos reduirem el poder adquisitiu dels vilatans, en un moment que la crisi ha fet estralls i que no convé reduir el consum. Però si no s'incrementen els impostos, cal reduir dràsticament la despesa i això no és fàcil, perquè un gran percentatge de la despesa està consolidada i per tant deixa els polítics amb les mans lligades.
L'Estat pot augmentar el dèficit, cosa que els ajuntaments ho tenim del tot controlat. De totes maneres hi ha remeis que només aconsegueixen retardar els problemes, però no resoldre'ls, i en això han d'estar alertes les administracions públiques.
Els ciutadans difícilment trobaran bé l'increment dels impostos, però no acceptaran més improvisacions, com ens té acostumats el govern espanyol, ara bé, tampoc l'oposició pot jugar amb la demagògia, comptant que no tenen responsabilitat de govern. Cal que facin memòria de quan eren govern.
Sigui amb impostos progressius o no, cal que el govern faci front a les necessitats d'una part important de la població, els de renda més baixa, que estan esperant resultats de mesures molt populars, però que fins ara no han acabat de funcionar del tot.
El primer que va fer comentaris sobre l'increment dels impostos va ser el ministre José Blanco, i va rebre tota mena de crítiques. Ell parlava d'impostos progressius i això encara esverava més. Ho vaig comentar en un post i em sorprenia que el mateix ministre es vingués a disculpar per haver dit en veu alta i sense consensuar amb el govern, la progressivitat dels impostos.
Si ho traslladem a l'administració local, i aprofitant que estem en període de confecció de les ordenances fiscals per a l'exercici de 2010, el debat el centraríem sobre la conveniència o no d'apujar els impostos, bàsicament l'Impost de béns immobles (IBI) el que antigament es coneixia com el cadastre. És cert que si incrementem els impostos reduirem el poder adquisitiu dels vilatans, en un moment que la crisi ha fet estralls i que no convé reduir el consum. Però si no s'incrementen els impostos, cal reduir dràsticament la despesa i això no és fàcil, perquè un gran percentatge de la despesa està consolidada i per tant deixa els polítics amb les mans lligades.
L'Estat pot augmentar el dèficit, cosa que els ajuntaments ho tenim del tot controlat. De totes maneres hi ha remeis que només aconsegueixen retardar els problemes, però no resoldre'ls, i en això han d'estar alertes les administracions públiques.
Els ciutadans difícilment trobaran bé l'increment dels impostos, però no acceptaran més improvisacions, com ens té acostumats el govern espanyol, ara bé, tampoc l'oposició pot jugar amb la demagògia, comptant que no tenen responsabilitat de govern. Cal que facin memòria de quan eren govern.
Sigui amb impostos progressius o no, cal que el govern faci front a les necessitats d'una part important de la població, els de renda més baixa, que estan esperant resultats de mesures molt populars, però que fins ara no han acabat de funcionar del tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada