dijous, 27 d’agost del 2009

La mort de Joaquín Ruíz-Giménez

El meu blog no es vol especialitzar en homenatjar personatges que ens deixen, encara que no podria deixar de fer-ho quan és el cas de persones com Joaquín Ruíz-Giménez, avui, o en Ted Kennedy ahir.
Ruíz-Giménez era un dels pocs polítics de govern de l'època franquista amb qui podíem dipositar la nostra confiança per entrar al món de la democràcia i les llibertats; una persona transparent i honorable, que sempre va defensar les seves creences i els valors; una persona i un polític respectat per tothom, i admirat per qui pensava com ell, però també per aquells que tenien una opció política diferent.
Em va saber molt greu quan el partit socialdemòcrata que ell impulsava a Espanya, no va reeixir, a diferència de Catalunya que varen obtenir representació parlamentària. L'opció socialdemòcrata era la millor per a la dreta espanyola, i estic segur que el futur hauria estat molt diferent.
Ruiz-Giménez va ser el primer "defensor del pueblo" espanyol i, al meu entendre, reunia les característiques i valors ideals per a un bon defensor del poble. No tenia res a veure amb l'actual, que descaradament defensa una posició política, però no la necessària imparcialitat que aquesta figura ha de tenir. Només caldria mirar l'hemeroteca i comparar les actuacions d'ambdós defensors, per adonar-nos que l'actual no li arriba ni a les soles de la sabata.
Tant de bo que els polítics actuals, al marge de la seva ideologia i opció política, volguessin emmirallar-se en la figura, carisme i qualitats de Ruíz-Giménez. Ara que estem patint una crisi de bons polítics i de confiança de la ciutadania, seria molt oportú poder comptar amb polítics de la talla de Joaquín Ruíz-Giménez, a qui l'hi hem d'agrair el seu exemple i el seu treball constant per la defensa dels drets humans i socials. Descansi en pau.