Aprofitant que els grans partits continuen fent el ridícul i accentuant el rebuig de la ciutadania respecte la cosa pública, continuaré narrant les sortides de les tardes d'aquest mes d'agost, en companyia del meu pare, un vigatà de 88 anys.
Abans, però, una referència a la tasca d'informatització de l'arxiu municipal que, us ho haig de confessar, em satisfà especialment per la repercussió que tindrà, encara que no es tracti de cap actuació de fàcil apreciació per part de la ciutadania d'Arenys. He parlat un moment amb les persones que estan entrant les dades i m'han comentat que després de la tasca més feixuga de classificar tota aquella documentació que estava fora de les capses, més o menys endreçades, ja estant complimentant les fitxes. El que porten de setmana ja n'han entrat unes 800, i ja són a l'any 1957 (els expedients més antics són del 1953).
L'objectiu d'aquesta tarda era pujar la muntanya del Maltemps. Hem esperat a sortir a què no fes tanta calor, però avui ha estat un dia calorós i, tot i sortir a 2/4 de 7, hem suat la cansalada. Abans de sortir he telefonat a l'Aurora, per assegurar que hi era i l'hi he anunciat la visita.
Rial Sa Clavella avall, hem arribat a la Riera. Per evitar estona de sol hem seguit pel carrer Ample fins a trobar la carretera N-II sota el Maltemps. Hem arribat a l'alçada del restaurant Montmar i he recordat les celebracions que la nostra família hi ha realitzat: el nostre casament i el bateig dels dos meus fills, com a destacats. També he pensat amb en Manel Pou i la Montse, quan hi estaven al capdavant.
El Passeig Catalunya és de difícil transició i requereix una actuació urbanística important, encara que la pujada de Montmar la supera perquè no té cap respecte als vianants. Una vegada arribats a la plaça del Maltemps hem pogut constatar la calor que feia i el desnivell que havíem superat. La passejada, fent volta, fins a casa de l'Aurora ha estat plaent, amb la mirada dirigida al mar.
Sempre és agradable parlar amb l'Aurora i ho hem fet a la terrassa, amb una vista fantàstica, envejable. Hi estàvem molt bé i a poc a poc el sol s'ha fet fonedís darrera els tres turons. Era hora de tornar a casa abans no fos massa fosc.
La tornada l'hem fet pel carrer Josep Maria Palomer i Alsina. Allà he recordat algunes visites a la família Majó Vivó. Llavors el camí no estava asfaltat i no existia el giratori del començament, al carrer Pau Costa, l'inici del nou Bareu.
Hem pogut veure torres interessants, gespes molt ben cuidades, però continuo pensant que no hi ha res com viure al bell mig del poble.
Abans, però, una referència a la tasca d'informatització de l'arxiu municipal que, us ho haig de confessar, em satisfà especialment per la repercussió que tindrà, encara que no es tracti de cap actuació de fàcil apreciació per part de la ciutadania d'Arenys. He parlat un moment amb les persones que estan entrant les dades i m'han comentat que després de la tasca més feixuga de classificar tota aquella documentació que estava fora de les capses, més o menys endreçades, ja estant complimentant les fitxes. El que porten de setmana ja n'han entrat unes 800, i ja són a l'any 1957 (els expedients més antics són del 1953).
L'objectiu d'aquesta tarda era pujar la muntanya del Maltemps. Hem esperat a sortir a què no fes tanta calor, però avui ha estat un dia calorós i, tot i sortir a 2/4 de 7, hem suat la cansalada. Abans de sortir he telefonat a l'Aurora, per assegurar que hi era i l'hi he anunciat la visita.
Rial Sa Clavella avall, hem arribat a la Riera. Per evitar estona de sol hem seguit pel carrer Ample fins a trobar la carretera N-II sota el Maltemps. Hem arribat a l'alçada del restaurant Montmar i he recordat les celebracions que la nostra família hi ha realitzat: el nostre casament i el bateig dels dos meus fills, com a destacats. També he pensat amb en Manel Pou i la Montse, quan hi estaven al capdavant.
El Passeig Catalunya és de difícil transició i requereix una actuació urbanística important, encara que la pujada de Montmar la supera perquè no té cap respecte als vianants. Una vegada arribats a la plaça del Maltemps hem pogut constatar la calor que feia i el desnivell que havíem superat. La passejada, fent volta, fins a casa de l'Aurora ha estat plaent, amb la mirada dirigida al mar.
Sempre és agradable parlar amb l'Aurora i ho hem fet a la terrassa, amb una vista fantàstica, envejable. Hi estàvem molt bé i a poc a poc el sol s'ha fet fonedís darrera els tres turons. Era hora de tornar a casa abans no fos massa fosc.
La tornada l'hem fet pel carrer Josep Maria Palomer i Alsina. Allà he recordat algunes visites a la família Majó Vivó. Llavors el camí no estava asfaltat i no existia el giratori del començament, al carrer Pau Costa, l'inici del nou Bareu.
Hem pogut veure torres interessants, gespes molt ben cuidades, però continuo pensant que no hi ha res com viure al bell mig del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada