Avui llegia un article a La Vanguardia, amb unes declaracions incloses del líder polític del Partit Nacionalista Escocès SNP, el nacionalista Saldmon, defensor de la independència respecte al Regne Unit, però que considerant la situació de crisi econòmica generalitzada que es pateix en aquests moments, aparca i es dedica a desenvolupar diferents mesures econòmiques i socials que són l'enveja dels anglesos de l'altra banda de la "frontera".
Les estadístiques diuen que només un 25% dels escocesos estarien a favor de la independència, però paradoxalment el 60% estan a favor de la seva gestió, i ha aconseguit seguidors immigrants, amb un suport del 75% dels escocesos d'origen asiàtic. Dic paradoxalment perquè si ho situem a casa tindríem números diferents, i em pregunto si no serà perquè hi ha qui s'obsessiona amb la independència i es descuida de trobar solucions en allò que en tenim competència (?). Ja sé que no es pot frivolitzar ni plantejar hipòtesis simplistes, però al final on vaig a parar és al mateix lloc de sempre: necessitem sumar i atacar per allà on ens serà més fàcil el consens; millorar l'economia a partir de les nostres capacitats i, sense renunciar a la reivindicació dels nostres drets, i els nostres diners, rendibilitzar les nostres accions i la nostra economia.
L'escrit de La Vanguardia deia que els escocesos havien superat la situació de menyspreu dels anglesos i ara el que patien era l'enveja. Els catalans correm el risc de seguir el camí contrari, és a dir jugar el paper dels anglesos: que menysteníem els espanyols i ara els comencem a envejar (?)
Les estadístiques diuen que només un 25% dels escocesos estarien a favor de la independència, però paradoxalment el 60% estan a favor de la seva gestió, i ha aconseguit seguidors immigrants, amb un suport del 75% dels escocesos d'origen asiàtic. Dic paradoxalment perquè si ho situem a casa tindríem números diferents, i em pregunto si no serà perquè hi ha qui s'obsessiona amb la independència i es descuida de trobar solucions en allò que en tenim competència (?). Ja sé que no es pot frivolitzar ni plantejar hipòtesis simplistes, però al final on vaig a parar és al mateix lloc de sempre: necessitem sumar i atacar per allà on ens serà més fàcil el consens; millorar l'economia a partir de les nostres capacitats i, sense renunciar a la reivindicació dels nostres drets, i els nostres diners, rendibilitzar les nostres accions i la nostra economia.
L'escrit de La Vanguardia deia que els escocesos havien superat la situació de menyspreu dels anglesos i ara el que patien era l'enveja. Els catalans correm el risc de seguir el camí contrari, és a dir jugar el paper dels anglesos: que menysteníem els espanyols i ara els comencem a envejar (?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada