El perill del fanatisme i de la irracionalitat es fa palès en la notícia del discurs del divendres del cap espiritual d'un grup radical pro Al Qaeda, Abelatif Musa. La reacció de Hamas és un punt d'esperança en un entorn massa castigat durant massa anys.
Els que no tenim prou coneixement sobre el paper dels imams en les comunitats islàmiques, ens queda sempre el dubte del seu poder i influència sobre la comunitat que guien, i per això esdeveniments com el de divendres a Gaza, fan témer el pitjor.
La nostra societat, d'arrels cristianes, està lluny de possibles símils, tot i que té la seva història i hi ha episodis que ens avergonyeixen, però, salvant les distàncies, el nostre país compta amb alguns messies falsos que fan més mal que bé. Tenim persones obsessionades que viuen en un estat d'il·luminació estrany que els fa desbarrar i confondre la gent.
Internet ha facilitat que persones que pateixen aquesta dolença es puguin expressar diàriament sense que s'adonin que el seu discurs no varia, talment com un disc rallat. Malgrat tot, però, sempre cal confiar en la intel·ligència de les persones perquè s'arribin a adonar que tot allò només és fruit d'una visió malaltissa i unidireccional de la vida, social i política.
Recordo la meva infància a Cantonigròs, i els viatges que fèiem en carro, amb el burro de Cal Pastor que conduïa el senyor Màrio. L'ase portava els aclucalls que l'impedien veure el costats. Hi ha persones que em fa l'efecte que també circulen amb una visió només frontal, sense poder adonar-se que hi ha altres elements al costat, prou a prop i interessants que caldria tenir en compte. El fanatisme no és exclusiu de la religió, sinó que en política té un bon cultiu.
Els que no tenim prou coneixement sobre el paper dels imams en les comunitats islàmiques, ens queda sempre el dubte del seu poder i influència sobre la comunitat que guien, i per això esdeveniments com el de divendres a Gaza, fan témer el pitjor.
La nostra societat, d'arrels cristianes, està lluny de possibles símils, tot i que té la seva història i hi ha episodis que ens avergonyeixen, però, salvant les distàncies, el nostre país compta amb alguns messies falsos que fan més mal que bé. Tenim persones obsessionades que viuen en un estat d'il·luminació estrany que els fa desbarrar i confondre la gent.
Internet ha facilitat que persones que pateixen aquesta dolença es puguin expressar diàriament sense que s'adonin que el seu discurs no varia, talment com un disc rallat. Malgrat tot, però, sempre cal confiar en la intel·ligència de les persones perquè s'arribin a adonar que tot allò només és fruit d'una visió malaltissa i unidireccional de la vida, social i política.
Recordo la meva infància a Cantonigròs, i els viatges que fèiem en carro, amb el burro de Cal Pastor que conduïa el senyor Màrio. L'ase portava els aclucalls que l'impedien veure el costats. Hi ha persones que em fa l'efecte que també circulen amb una visió només frontal, sense poder adonar-se que hi ha altres elements al costat, prou a prop i interessants que caldria tenir en compte. El fanatisme no és exclusiu de la religió, sinó que en política té un bon cultiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada