Ahir dissabte, a la Biblioteca d'Arenys de Mar, vàrem poder assistir a la conferència d'Alfons López Tena, organitzada pel Centre d'Estudis Josep Baralt, entitat de qui tinc el goig de ser-ne soci, pel nivell dels actes i actuacions que porten a terme, com l'edició de la revista Salobre, o la xerrada d'aquest cap de setmana.
Ningú em negarà que López Tena manifesta un alt grau d'entusiasme, i convenciment de que té raó. No es tracta d'excés d'orgull, sinó de la seva capacitat d'argumentar tots els seus plantejaments i afirmacions. No vull pas dir que no es pugui rebatre la seva opinió, però en tot cas no es pot fer sense un esforç argumentari important.
El seu discurs no va deixar tranquil ni indiferent a ningú; fins i tot els més propers veien qüestionada la seva actitud, sobretot perquè els acusava, amb tota l'elegància, de ser teòrics i no pas pragmàtics; quan els criticava que davant la idea de la independència tot consistís en idees i paraules escrites, i no s'actués amb coherència amb els ideals proclamats.
En Pep avisava del suïcidi col·lectiu, i en beu baixa escoltava que calia posar mans a l'obra la idea de l'independentisme.
Per López Tena l'única sortida és la Independència de Catalunya, o continuar estoicament acceptant l'espoli progressiu per part de l'estat espanyol. Tot el seu discurs va anar al voltant d'aquesta idea, i va avançar el resultat de la sentència del Tribunal Constitucional, que preveia acabaria amb qualsevol esperança de millora estatutària, esdevenint la darrera oportunitat per confiar en els drets que s'ha intentat preservar en el text aprovat per totes les instàncies polítiques i referendat pel poble de Catalunya. Segons López Tena ni el català serà exigible, ni el finançament recuperarà el model just, ni el bilateralisme serà la fórmula de negociació amb l'estat, perquè no té cap sentit que la part negociï amb el tot on en forma part.
Es fa difícil sintetitzar tot el que va dir en dues hores i mitja, que és l'estona que va durar l'acte, però va deixar ben clar que la societat tenia un paper molt important a fer, que consistia en forçar els partits nacionalistes a plantejar el camí de la independència com a única solució per a Catalunya. S'ha d'anar amb la veritat per davant, afrontant la realitat, però avançant amb peu ferm i segur, evitant passos en fals que facin inviable la independència.
Descartada la intervenció militar, per a López Tena no hi ha res que pugui frenar la independència de Catalunya, si ho fem bé, i aconseguim que dos milions i mig de catalans i catalanes ho sol·liciten. Ni Espanya, ni Europa, ni les Nacions Unides podran contradir la voluntat dels catalans.
Alfons López Tena va dir una cosa que vaig recollir de manera especial, quan es referia a que els més perjudicats de l'espoli espanyol eren els més abstencionistes. Ho dic perquè en més d'una ocasió he manifestat que la independència l'havíem de demanar de la mà d'aquelles persones que potser no han nascut a Catalunya, i que la seva llengua materna i d'ús habitual no és el català, però que s'adona que Espanya ens té arraconats, que ha arribat el moment en què Catalunya ja no fa falta a Espanya, i que això ens ho fa pagar.
Havent sopat, fent temps per anar a dormir, vaig fer zapping a la tele, i vaig anar a parar a un canal de TDT, "Intereconomia" o una cosa semblant, on ens deixaven, als catalans, com la "púrria" més gran que us pugueu imaginar. Segons els tertulians érem uns corruptes, mal gastadors, que reclamàvem diners mentre els gastàvem en temes que no hi teníem competències. No vaig conèixer els tertulians excepte el senyor Alejo Vidal Quadras, que va deixar clar que calia canviar la Constitució per eliminar aquesta tonteria de l'Espanya de les autonomies que, entre altres coses, havia generat una contractació innecessària d'un milió més de funcionaris. A la rèplica, un altre tertulià va dir que s'equivocava ja que el nombre de funcionaris de més era de d0s milions.
Vaig patir un xoc, perquè encara tenia present la conferència del vespre i havia caigut en el discurs d'aquesta cadena de televisió. Serà veritat que només podem optar a l'independentisme? Ens hi posem?
Ningú em negarà que López Tena manifesta un alt grau d'entusiasme, i convenciment de que té raó. No es tracta d'excés d'orgull, sinó de la seva capacitat d'argumentar tots els seus plantejaments i afirmacions. No vull pas dir que no es pugui rebatre la seva opinió, però en tot cas no es pot fer sense un esforç argumentari important.
El seu discurs no va deixar tranquil ni indiferent a ningú; fins i tot els més propers veien qüestionada la seva actitud, sobretot perquè els acusava, amb tota l'elegància, de ser teòrics i no pas pragmàtics; quan els criticava que davant la idea de la independència tot consistís en idees i paraules escrites, i no s'actués amb coherència amb els ideals proclamats.
En Pep avisava del suïcidi col·lectiu, i en beu baixa escoltava que calia posar mans a l'obra la idea de l'independentisme.
Per López Tena l'única sortida és la Independència de Catalunya, o continuar estoicament acceptant l'espoli progressiu per part de l'estat espanyol. Tot el seu discurs va anar al voltant d'aquesta idea, i va avançar el resultat de la sentència del Tribunal Constitucional, que preveia acabaria amb qualsevol esperança de millora estatutària, esdevenint la darrera oportunitat per confiar en els drets que s'ha intentat preservar en el text aprovat per totes les instàncies polítiques i referendat pel poble de Catalunya. Segons López Tena ni el català serà exigible, ni el finançament recuperarà el model just, ni el bilateralisme serà la fórmula de negociació amb l'estat, perquè no té cap sentit que la part negociï amb el tot on en forma part.
Es fa difícil sintetitzar tot el que va dir en dues hores i mitja, que és l'estona que va durar l'acte, però va deixar ben clar que la societat tenia un paper molt important a fer, que consistia en forçar els partits nacionalistes a plantejar el camí de la independència com a única solució per a Catalunya. S'ha d'anar amb la veritat per davant, afrontant la realitat, però avançant amb peu ferm i segur, evitant passos en fals que facin inviable la independència.
Descartada la intervenció militar, per a López Tena no hi ha res que pugui frenar la independència de Catalunya, si ho fem bé, i aconseguim que dos milions i mig de catalans i catalanes ho sol·liciten. Ni Espanya, ni Europa, ni les Nacions Unides podran contradir la voluntat dels catalans.
Alfons López Tena va dir una cosa que vaig recollir de manera especial, quan es referia a que els més perjudicats de l'espoli espanyol eren els més abstencionistes. Ho dic perquè en més d'una ocasió he manifestat que la independència l'havíem de demanar de la mà d'aquelles persones que potser no han nascut a Catalunya, i que la seva llengua materna i d'ús habitual no és el català, però que s'adona que Espanya ens té arraconats, que ha arribat el moment en què Catalunya ja no fa falta a Espanya, i que això ens ho fa pagar.
Havent sopat, fent temps per anar a dormir, vaig fer zapping a la tele, i vaig anar a parar a un canal de TDT, "Intereconomia" o una cosa semblant, on ens deixaven, als catalans, com la "púrria" més gran que us pugueu imaginar. Segons els tertulians érem uns corruptes, mal gastadors, que reclamàvem diners mentre els gastàvem en temes que no hi teníem competències. No vaig conèixer els tertulians excepte el senyor Alejo Vidal Quadras, que va deixar clar que calia canviar la Constitució per eliminar aquesta tonteria de l'Espanya de les autonomies que, entre altres coses, havia generat una contractació innecessària d'un milió més de funcionaris. A la rèplica, un altre tertulià va dir que s'equivocava ja que el nombre de funcionaris de més era de d0s milions.
Vaig patir un xoc, perquè encara tenia present la conferència del vespre i havia caigut en el discurs d'aquesta cadena de televisió. Serà veritat que només podem optar a l'independentisme? Ens hi posem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada