La reacció de Bush al triomf de Barack Obama ha estat de qualificar-la d'històrica i molt sentida per molta gent. L'ha felicitat i s'ha ofert a col·laborar-hi. De fet, Bush no ho tenia fàcil; durant tota la campanya electoral ha hagut de sentir com fins i tot el candidat del seu partit el negava i se'n decantava perquè no se'l jutgés per la feina feta per ell.
A les declaracions de McCain després de conèixer els resultats es reconeixia la dificultat que portava implícita la seva opció, per la crisi econòmica i el regust que ens ha deixat el president sortint.
Governar en temps de crisi no és fàcil, però a més Bush no ha donat mai la imatge d'una persona noble, i això es paga. Més aviat hem trobat un president prepotent, un líder mundial que s'ha aprofitat del seu poder per fer i desfer sense donar raons o faltant a la veritat.
Tot plegat, salvant les distàncies, em fa pensar en la pèrdua de les eleccions del PP després d'haver volgut enredar el poble; després d'haver intentat aprofitar-se de les circumstàncies per guanyar vots. Salvant les distàncies perquè ni Rajoy és McCain, ni Zapatero és Obama.
Ho deia ahir i ho he sentit a dir també avui; caldrà veure en què es diferencia la política d'Obama amb la de Bush. Quina serà la seva actitud davant dels conflictes d'Israel, Síria, Iraq, Afganistan... Com es relacionarà amb Corea del Nord, amb Rússia...
És evident que no ens podem mirar Obama amb ulls europeus perquè, sinó li demanaríem que abolís la pena de mort, o que elaborés una llei de l'avortament, o legalitzés el matrimoni homosexual... són els EUA i això no ho canviarem nosaltres.
A les declaracions de McCain després de conèixer els resultats es reconeixia la dificultat que portava implícita la seva opció, per la crisi econòmica i el regust que ens ha deixat el president sortint.
Governar en temps de crisi no és fàcil, però a més Bush no ha donat mai la imatge d'una persona noble, i això es paga. Més aviat hem trobat un president prepotent, un líder mundial que s'ha aprofitat del seu poder per fer i desfer sense donar raons o faltant a la veritat.
Tot plegat, salvant les distàncies, em fa pensar en la pèrdua de les eleccions del PP després d'haver volgut enredar el poble; després d'haver intentat aprofitar-se de les circumstàncies per guanyar vots. Salvant les distàncies perquè ni Rajoy és McCain, ni Zapatero és Obama.
Ho deia ahir i ho he sentit a dir també avui; caldrà veure en què es diferencia la política d'Obama amb la de Bush. Quina serà la seva actitud davant dels conflictes d'Israel, Síria, Iraq, Afganistan... Com es relacionarà amb Corea del Nord, amb Rússia...
És evident que no ens podem mirar Obama amb ulls europeus perquè, sinó li demanaríem que abolís la pena de mort, o que elaborés una llei de l'avortament, o legalitzés el matrimoni homosexual... són els EUA i això no ho canviarem nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada