No, no ho diré, però de tots és sabut que la història ens ha brindat períodes de temps i protagonistes menyspreables, víctimes d'algun pecat capital. L'experiència que et dóna la vida fa que t'ensenyi de què pot ser capaç l'home quan perd els estreps i comença a veure fantasmes, sense adonar-se que el mal el porta a dins. Feu memòria històrica i segur que us apareixeran alguns noms.
Contra aquest perill no hi ha cap més remei que la vida en societat buscant el bé per al teu veí, al marge de les seves creences, el seu origen, la seva ideologia o la seva actitud davant les coses. I només amb esperit de servei i voluntat d'entesa es pot avançar com a societat, però també com a persona.
No, no ho diré perquè no vull males interpretacions ni segones intencions, però la història té memòria i tot surt a relluir, encara que sigui a títol pòstum dels seus protagonistes. És bo que la història tingui memòria perquè ens ajuda a desbroçar el bosc on a vegades ens toca viure. És bo perquè malgrat sigui l'home l'únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa roca, ens queda la referència i el camí de l'adreçament.
No, no ho diré, però fora bo que deixés rastres a les entranyes, i el dolor que s'ha volgut causar recaigués en la pròpia persona. La mentida, l'engany, la calúmnia són elements roïns d'aquella voluntat malaltissa que no té aturador ja que les mesures autocorrectores han quedat bloquejades i inservibles. És un camí sense retorn, que pot fer molt mal i crear molt dolor al voltant.
No, no ho diré perquè es tracta d'una autoreflexió que no té altre objectiu que buscar sortides a l'atzucac que sembla existir, i no pas una arma de destrucció. La destrucció, en tot cas, no vindrà d'aquí, sinó de la pròpia vida malaltissa.
Hem perdut 6 a 1, però hem jugat bé, i això és el que importa, encara que no tothom ho veu de la mateixa manera.
Contra aquest perill no hi ha cap més remei que la vida en societat buscant el bé per al teu veí, al marge de les seves creences, el seu origen, la seva ideologia o la seva actitud davant les coses. I només amb esperit de servei i voluntat d'entesa es pot avançar com a societat, però també com a persona.
No, no ho diré perquè no vull males interpretacions ni segones intencions, però la història té memòria i tot surt a relluir, encara que sigui a títol pòstum dels seus protagonistes. És bo que la història tingui memòria perquè ens ajuda a desbroçar el bosc on a vegades ens toca viure. És bo perquè malgrat sigui l'home l'únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa roca, ens queda la referència i el camí de l'adreçament.
No, no ho diré, però fora bo que deixés rastres a les entranyes, i el dolor que s'ha volgut causar recaigués en la pròpia persona. La mentida, l'engany, la calúmnia són elements roïns d'aquella voluntat malaltissa que no té aturador ja que les mesures autocorrectores han quedat bloquejades i inservibles. És un camí sense retorn, que pot fer molt mal i crear molt dolor al voltant.
No, no ho diré perquè es tracta d'una autoreflexió que no té altre objectiu que buscar sortides a l'atzucac que sembla existir, i no pas una arma de destrucció. La destrucció, en tot cas, no vindrà d'aquí, sinó de la pròpia vida malaltissa.
Hem perdut 6 a 1, però hem jugat bé, i això és el que importa, encara que no tothom ho veu de la mateixa manera.
1 comentari:
No, no ho diré però a Arenys hi ha un que hem recorda el teu escrit.
Publica un comentari a l'entrada