dilluns, 22 de juliol del 2013

Per un nou espai de l'esquerra catalana

La difícil papereta que ha tingut ICV des de fa temps podria quedar resolta amb la creació d'un nou espai d'esquerres que avançava Joan Herrera. L'experiència fins ara ha estat la d'un company de viatge, que es menjava les engrunes, amb poca sort amb els càrrecs escollits, i a la deriva per una mala gestió dels tres partits de l'Entesa. Darrerament, amb el nou impuls sobiranista, no ha acabat de trobar el seu lloc, tot i que no li ha anat tan malament.
El futur d'ICV en la governabilitat del país no és clar, la davallada dels socialistes i el vent a favor del sobiranisme, i per tant d'ERC, els obliga a prendre decisions per no desaparèixer, per continuar essent una alternativa política al nostre país. La desfeta del PSC, podria beneficiar-los, configurant un moviment d'esquerres català, defensors del dret a decidir, però contraris a una política de dretes com la pactada entre CIU i ERC.
No és estrany, doncs, que Joan Herrera llanci globus sonda per observar quina és la reacció dels possibles socis i simpatitzants, abans de presentar-ho de manera seriosa, després de vacances, quan s'hauran de decidir moltes coses a casa nostra.
Tot aquest entramat polític de partits no és fàcil de digerir, perquè són moltes versions d'un mateix projecte, a vegades amb massa personalisme i poc sacrifici col·lectiu. Segurament ara és el temps en què ICV i EUiA van més junts i amb més sintonia, potser és per això que es pot estar pensant en arreplegar corrents discordants del PSC i de la Nova Esquerra de Maragall. 
Si tot això endreçaria el mapa de partits d'esquerra, al marge del PSC-PSOE, hi ha un element que encara ho relligaria més. Em refereixo al moviment de Teresa Forcades i Arcadi Oliveras, que serviria per arrossegar una colla de gent, poc amants dels partits polítics, amb una visió sobiranista i
d'esquerra progressista.
La pregunta que ens podem fer és de si els catalans, i en aquest cas la gent d'ICV, serem capaços de crear algun moviment que no sigui efímer, que consolidi una posició d'esquerres nacionalista, capaç de fer front comú amb la dreta de CIU, per aconseguir la plena independència d'un estat que, des de totes bandes, no ens vol, encara que no ens deixa marxar.