Des del nomenament del cardenal Jorge Mario Bergoglio com a nou Papa són moltes les pàgines dels diaris que parlen sobre fets, paraules i lliçons de qui tot fa pensar que provocarà molts canvis en la manera de pensar i actuar de l'Església institucional. Probablement se'n parla més en àmbits agnòstics, que no pas en la mateixa comunitat de fidels, potser perquè molts capellans i bisbes actuals tenen poc a veure amb la generació del Concili Vaticà II, i es troben molt lluny de la paraula de Jesús que, tot fa pensar, Francesc recupera.
Els comentaris de Francesc sobre els divorciats o els gais, i la defensa de la laïcitat de l'estat, comporten una reflexió important i, al meu entendre, un mea culpa de l'adoctrinament de bisbes i arquebisbes integristes, tipus Rouco Varela.
Arenys de Mar, amb el relleu al capdavant de la parròquia, previst per a la primera quinzena de setembre, hi ha certa expectativa. La substitució d'en Martí i en Pepe per mossèn Joan no es va acabar d'acceptar i l'experiència d'aquests anys ha demostrat que el diferent tarannà de mossèn Joan no ha encaixat, després de més de trenta anys d'un estil molt particular del tàndem Martí-Pepe.
El nou rector, un jove de 38 anys, es trobarà amb una comunitat envellida, un xic desorientada, amb uns pocs joves que han trobat l'acolliment a la comunitat de caputxins, i amb molta feina a fer. Caldrà esperar que el seu discurs sigui el que l'Església d'avui reclama i necessita, i no es construeixin barreres entre l'actualitat social i el discurs que es proclama des de la trona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada