Fa un temps i en un país amb la democràcia consolidada hauríem insistit en la diferència que hi ha entre legítim i ètic. No perquè un comportament sigui legítim s'ha de considerar ètic i recomanable. Això ens ensenya com una llei o la seva aplicació no sempre serà justa o, com a mínim defensable èticament. Avui, però, en el nostre país, on no hem estat capaços de consolidar la fràgil democràcia, continua confonent-se els dos conceptes, sobretot per part dels que tenen responsabilitats de govern.
Que el president del Tribunal Constitucional sigui militant d'un partit, del partit que l'ha portat de la mà cap al nou càrrec, podrà ser legítim, però, si més no, fa lleig. Ja sé que a hores d'ara ningú es creu allò de la independència dels tres poders, però tot i així hi ha límits que caldria no superar.
La ciutadania estem molt cansats de les excuses de mal pagador que una i altra vegada escoltem dels nostres representants polítics, siguin del color que siguin. Estem cansats que els polítics defensin els seus, dels mateixos defectes que critiquen dels altres. No tenen ni tan sols vergonya, i ja no s'amaguen de res.
Al nostre país pot arribar el cas en què es justifiqui haver cobrat diner en negre i ser compatible amb la presidència del govern. Tot és qüestió de temps, de trobar la millor manera d'enredar una ciutadania que gairebé ha llençat la tovallola, cansada de tanta mediocritat política, tant d'engany, corrupció i opacitat.
És una llàstima que dia rere dia haguem de parlar de bastant el mateix, perquè hi ha tanta brutícia sota les rajoles de la política espanyola, que no donem l'abast per digerir-ho. Avui, però, hi ha una bona notícia a difondre. Hem sabut que les dues cooperants segrestades a Kènia, ara fa vint-i-un mesos
, han estat alliberades. Felicitats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada