dijous, 28 de març del 2013

Un Dijous Sant diferent

Un Dijous Sant diferent als anteriors, en molts aspectes. En el laboral perquè la jornada s'ha acabat molt més tard del normal. En el religiós perquè el Papa ha celebrat la missa en una presó romana, gairebé en la intimitat. En el polític... aquí segueix com sempre, o pitjor.
La notícia tràgica o còmica, no sé ben bé com qualificar-la, és l'amenaça del dictador nordcoreà, d'iniciar una guerra nuclear. Des de la mort del seu pare, l'actual president ha estat tota una revelació, si més no jo no l'havia vist mai. La meva primera impressió fou que no tenia plenes facultats, i el temps crec que m'està donant la raó, tant si les amenaces li surten de dins, com si les hi fan fer des de fora.
M'imagino que com la majoria, em quedo en què es tracta d'amenaces del gos que borda molt, però no mossega. No voldria, però, equivocar-me.
En l'aspecte cultural potser també podem parlar de canvis, i em refereixo a l'anunci del conseller de Cultura, el senyor Mascarell, sobre el pla d'urgència per reactivar el consum de teatre. Hi vol implicar les diputacions i els ajuntaments, perquè les gires (els bolos) no minvin i es continuï contractant les companyies de teatre.
S'haurà de veure en què consisteix aquest pla d'urgència. Fins fa poc, els ajuntaments catalans han estat subvencionant i mantenint les companyies de teatre que feien temporada, a taquilla, a Barcelona. Les companyies vivien gràcies als ajuntaments i ara, que pinten bastos, ara es recordaran dels ajuntaments?
Vivíem en una total contradicció. Per una banda es criticava els ajuntaments per voler programar teatre, però per l'altra s'emportaven els diners que els permetien fer temporada a Barcelona. I molts dels actors i actrius de primera línia manifestaven la seva mandra d'haver de desplaçar-se d'un lloc a l'altre. Era massa esforç! això no va per a tothom, però una bona colla si.
Canviarem? no ho sé. De moment Arenys de Mar ha recuperat l'estelada que va ser esquinçada vint-i-quatre hores després de ser hissada. Veurem com acaba tot plegat, però si em permeteu, us diré que de moment m'agrada com actual Francesc. Tant de bo que no es quedi amb símbols i vagi a fons. L'Església s'ha de renovar, i això pot beneficiar-nos, encara que ens pugui semblar que no ens implica. No us equivoquéssiu!