No m'estic apuntant al carro. Fa molt temps que ho he anat dient per activa i per passiva. Jo diria que no només fa mesos, sinó que potser anys. L'obsessió malaltissa per l'austeritat porta la recessió, i ara algú sembla que vingui de l'hort, però continuarem escanyant i no resoldrem el problema.
Aquests dies es torna a parlar del mal de l'extrema austeritat, com si ho acabéssim de descobrir ara mateix. Hem estat reduint la despesa fins al punt de no retorn. L'atur s'ha enfilat a cotes impensables fins ara, i tot són lamentacions, però ningú fa res per evitar que les mesures inadequades continuïn aplicant-se, i fent més grossa la recessió.
De tot això no hi haurà ningú que se'n faci responsable. Una cosa semblant a les armes de destrucció massiva de l'Iraq. Quan no les varen trobar, van dir que s'ho havien imaginat, però ningú va assumir la responsabilitat de les morts civils, "danys col·laterals".
No sé si per sort o per desgràcia, encara tenim molt a perdre i això evita que més gent surti al carrer. El doble frau de Caixa Laietana, ara Bankia, no té nom, i encara menys que hi hagi partits polítics que no facin res per solucionar-ho. Queda demostrat que els partits viuen d'esquena a la realitat del carrer, sobretot quan governen. Només quan necessiten el vot, acudeixen als mercats a saludar clients i venedors. Potser en la propera campanya electoral es trobaran les portes dels mercats tancades i les residències de la gent gran, buides per defunció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada