dissabte, 23 de març de 2013

Demà Arenys de Mar hissarà l'estelada

Cada vegada ens aficionem més a les banderes. Sempre havia mirat amb sorna i incredulitat l'estima dels nord-americans per la seva bandera. Observar com els particulars tenien pals al seus jardins per hissar cada dia la seva bandera, era notícia per a unes persones acostumades a la imposició d'una bandera durant els anys de la dictadura franquista.
Tot això va fer que em malfiés dels símbols. Tot i acceptar que aquests hi són i que juguen el seu paper, em resistia a utilitzar-los, i em concentrava en defensar la meva llengua, la meva cultura, i la manera d'entendre la vida en societat. Les banderes, també la senyera, les deixava per als folklòrics.
No crec que hagi canviat molt, però la realitat catalana en una Espanya cada vegada més dèspota i agressiva cap a nosaltres, ha provocat que reaccionés amb més contundència de l'habitual. La senyera, i sobretot l'estelada, s'ha convertit en una fita cap a la independència somiada per molts durant molts anys.
Hissar l'estelada al cor de la vila té un sentit més enllà de penjar un drap a dalt d'un pal, i fer-ho de manera solemne amb convocatòria pública, pretén demostrar que, per una bona part dels vilatans i vilatanes, hi ha ganes de fer un pas endavant en les nostres aspiracions de reconeixement públic del nostre Estat, al marge dels que no ens han volgut entendre ni respectar.
Demà a les 13h del matí Arenys exposarà públicament un símbol, odiat per uns quants i estimat per altres. Hem d'evitar la fractura social, i buscar arguments per convèncer que el que perseguim és bo per a tots els catalans, desitgin o no la independència. Hem de procurar que els símbols no ens separin. Els símbols són només això, i adquireixen valor si els utilitzem amb intel·ligència.