divendres, 15 de març del 2013

Buscant candidats i candidates a la ciutat de Vic

Avui he vist que el diari El Periódico organitzava un any més el premi al català o catalana de l'any, en aquest cas el 2012. No acostumo a participar en aquestes votacions, i encara menys quan es tracta de proposar noms, perquè o bé caus en els tòpics o en suggereixes un que ningú més hi ha pensat.
Per exemple, avui pensava en l'Enriqueta Anglada d'Abadal, que l'any 1963 va fundar la Coral Canigó de Vic. És a dir, ara fa cinquanta anys, però en tot cas ho hauríem de deixar per l'any vinent, quan busquem la catalana de 2013, a més, això va passar a Vic i nomenar-la catalana de l'any... probablement seria una exageració, encara que per a un part de la ciutat i uns quants cantaires ha representat prou.
Sense moure'ns de Vic hi ha una persona que ha tingut molt més ressò a nivell de país, i que en aquest cas sí que ha celebrat, durant l'any 2012, cinquanta anys del seu primer conte il·lustrat. Em refereixo a la Pilarín Bayés, que ja figura a la pàgina www.cataladelany.cat, com una possible candidata.
Podríem buscar catalans o catalanes amb projecció internacional, i en aquest cas els i les esportistes prenen un cert relleu. No sempre, però, hem de pensar en els noms que es coneixen a l'exterior, sinó que també és bo tenir en compte aquelles persones que al seu voltant ha provocat admiració, respecte,  estimació...
El col·legi de l'Escorial, de Vic, enguany celebren els 150 anys, però en aquest cas no sé a qui s'hauria de premiar. La fundadora ja no hi és, ni tampoc la meva primera mestra, la germana Rosa. Com en el cas de l'Enriqueta Anglada, però, ho hauríem de deixar per a l'any vinent. En canvi, qui els ha celebrat durant el 2012 ha esta el col·legi Sant Miquel dels Sants, on també hi vaig estudiar uns quants anys.
I en trobaríem més. És qüestió d'anar buscant, la qual cosa vol dir que no tot és corrupció, política, o futbol, sinó que també trobem la part positiva de la nostra existència. L'any vinent en farà 300 de la revolta dels borbons. 300 anys sense drets i subjectes a l'Espanya que sempre ens ha mal mirat. A veure si som capaços de fer el salt, en una data tan singular.