dimarts, 26 de març del 2013

Si fan tot el que jo vull, m'hi apunto

Més clar, l'aigua. Si em demanen si vull entrar al govern, els dic que facin tot allò que a mi m'agrada, i tot solucionat. És una posició clara i transparent de l'oposició. Qui la critiqui és que no hi entén o bé és un prepotent que no vol treballar en consens.
En tot cas, com que no som babaus, no caiem en la trampa i tot se'n va en orris. No ens ho creiem. Realment els nostres polítics encara no han après a consensuar i negociar. Només saben actuar a cops de majories, i quan no n'hi ha, tot trontolla.
En aquesta incapacitat per pactar i dialogar resideix el principal problema del desenvolupament del sistema democràtic. Quan ens comparem amb altres països occidentals, sovint oblidem que vàrem començar tard i hem avançat molt lentament i no sempre de la millor manera.
Ara estic veient el programa de TV3, Sense ficció, i ric per no plorar. És una vergonya! Com hi pot haver tanta perversió? Com és que no s'ha enviat a picar pedra a tants polítics inútils que han arruïnat el país? No és només la imatge que donem a fora, sinó els problemes que ens han ocasionat. Quina banda d'inútils!
I després ens robaran els estalvis perquè diuen que hem estirat més el braç que la màniga. En aquests moments hi deu haver qui segueix a "la Roja", i si ho fan bé, probablement estan feliços, mentre que a casa, som prou masoquistes seguint un programa que ens deixa com la riota de tothom, els tontos de la classe.