divendres, 29 de març del 2013

El dret de reunió torna a perillar a Espanya

Ens hem tornat bojos? A Corea del Nord més que bojos és la gana el que els fa creure al seu president. És trist comprovar com es pot arribar a manipular les persones. A casa nostra no us penseu... També, si mirem a fons podrem veure els fils que ens fan moure. Potser no és tan descarat, però igualment perillós. No surt al telenotícies, però existeix i sovint no ho recordem.
Ara resultarà que el govern del PP, aprofitant la majoria absoluta, sortirà a dispersar els membres de la PAH, perquè els molesten. No suporten que els cantin les quaranta. Ara, com en temps de la dictadura franquista, es prohibirà el dret elemental a reunir-nos en un espai públic.
De fet la dreta ho té sempre molt a punt. Per poc que pugui, intenta limitar el dret de reunió, perquè consideren que les persones ens reunim per atacar el sistema. Qui no pensa com ells és un enemic a tenir present, un enemic perillós que pot desestabilitzar el sistema.
El mateix Sindicat de la Policia ho troba exagerat i fora de to, però ja se sap que qui governa és el PP.
Ho deia dies enrere quan parlava de les accions del moviment contra els desnonaments. No tot s'hi val, i és bo filar prim per evitar que cada vegada hi hagi més gent que se't posi en contra. No és fàcil, perquè no deixa de ser una manera d'anar contra el sistema, i això segons en quins ambients no és ben vist.
L'escarni no agrada patir-lo a ningú, i sinó demaneu-ho als vidus que es tornaven a casar, això ja fa força temps i sobretot en pobles on tothom es coneixia. Que et vinguin a casa a escridassar-te, o a penjar-te un ninot amb la teva cara, com em va passar a mi, i que siguin els teus fills adolescents qui s'ho trobin. No agrada, però tampoc es tracta d'identificar-los i posar-los a la llista negra.
El problema de fons és que no tothom té les mateixes facilitats per aconseguir trobar solucions als seus problemes, i el model de societat que tenim no és prou just ni igualitari. Hi ha sempre els  mateixos que els toca rebre i si protesten llavors fan nosa. Tots plegats ens ho hauríem de fer mirar i potser que ens hi posem seriosament a trobar la manera de que ningú en quedi exclòs.