La corrupció fa molt mal a la política. Per uns pocs que robin, tota la classe política és titllada de lladre. Perquè són uns pocs els corruptes, encara que sembli que en siguin molts. El fet de sortir a la premsa i televisió fa l'efecte que tots són iguals.
No tot s'acaba, però, amb la corrupció. Encara que fóssim capaços d'anul·lar els que cometen delicte, hi ha un altre element pervers en la política que també fa mal, i aquest és més estès que la corrupció. Em refereixo a l'actitud de la majoria de persones que entren a la política, com si es tractés d'un ofici. Penso en aquelles persones que han fet de la política la seva professió i modus vivendi.
Tothom amb una mínima preparació i capacitat de lideratge hauria de passar per la política. I dic passar, perquè no és bo eternitzar-se. La política s'exerceix com un acte de servei, d'acord amb la voluntat de la ciutadania i no s'hi val viure de la mamella tota la vida!
Tot i que sóc un defensor de la utilitat de les Diputacions, hi ha un fet que és molt negatiu, que és l'aixopluc de polítics caiguts en desgràcia que s'aferren a la institució per no quedar-se sense feina. La gran quantitat de persones que figuren com "assessors", sense que ningú fiscalitzi la seva feina és una xacra que caldria resoldre. Tots els partits en són culpables i per això ningú fa el pas per solucionar-ho.
La corrupció és un desastre, però el refugi de polítics mig jubilats (no per edat, ja que n'hi de ben joves, sinó per capacitat), és també motiu de crítica i desafecció de la majoria de ciutadans. Defensaré sempre bons sous per als polítics que s'hi dediquin de veritat, però aniré en contra de tota la picaresca que es munta a través de complements, dietes i altres subterfugis, per aconseguir uns bons ingressos, a compte de tothom i sense elements per fiscalitzar la feina feta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada