diumenge, 19 d’agost del 2012

Preparant la manifestació tot veient caure les bombes

Mentre nosaltres estem pendents que no es rebaixin més el sou n'hi ha que procuren no els caigui una bomba a casa seva, i l'ONU s'ho mira amb resignació. Serveixen d'alguna cosa aquestes institucions tipus ONU? De què en traiem de saber que s'estan negant els drets més elementals, si no som capaços de fer-hi res? Ni el dret a la vida podem assegurar? Perquè dos països dictatorials, com són la Xina i Rússia no ho veuen bé, hem de deixar que l'exèrcit sirià i els rebels es vagin matant i morin tantes víctimes civils?
Estem cansats de tantes comissions i tants estudis i anàlisis que no serveixen per a res. Tot plegat només ens comporta una gran impotència i molta ràbia continguda. Diàriament, a la televisió, veus imatges esfereïdores que t'has d'empassar, plenes de paraules buides, sense sentit, que pretenen justificar el que no es pot justificar de cap manera.
No sé si us passa a vosaltres, però a mi em ve a la memòria la guerra civil espanyola, on l'exèrcit es va aixecar contra el govern de la república, i m'imagino persones d'altres nacions veien les nostres imatges. Què haurien pensat? No creieu que també haurien criticat que cap país sortís en defensa del poble castigat per les bombes dels rebels? Ens queda el dubte del grau de coneixement de la gent del carrer, sense televisió i poques imatges als diaris. O potser també passava.
Nosaltres estem molt concentrats en la Diada d'enguany, si hi participarà el president i la vicepresidenta, de si tindrà un gran ressò entre la ciutadania, i el paper que hi jugarà el PSC, que és qui ho té més complicat, sobretot si volen donar una resposta única i consensuada.