Ahir ja us deia que el sainet amb l'alcalde de Marinaleda continuaria i així ha estat. Avui titllava el ministre d'inútil per desconeixement de les lleis i fer-lo citar a un jutjat que no hi té competències. Tot va començar amb una actuació del diputat sevillà que considero que no té raó, però que visualitza les limitacions del ministre català.
De fet el ministre està a l'alçada del conjunt de ministres del govern. No em direu que no és trist veure treballar el ministre Montoro, i encara menys escoltar-lo. I podem continuar.
Per altra banda la premsa avui deixava anar que Carme Chacon podria tornar a competir dins el PSC, potser conscient que de moment no té gaires possibilitats a la direcció del PSOE. Tot i així no sembla que tingui gaires simpatitzants. El paper de la trista figura és per a Pere Navarro, que sembla ser que molts militants ja veuen que no té el perfil ni carisme per liderar el partit.
Però deixeu-me que, tot i saber que és una batalla perduda, reivindiqui, una vegada més en aquest blog, el dret de la ciutadania a votar persones i no partits polítics, per intentar millorar la situació política en què ens trobem. Ja que no sembla possible que els mecanismes interns dels partits puguin resoldre els seus mals, que almenys no estiguem sotmesos al seu tarannà.
Que tinguem l'oportunitat d'equivocar-nos en l'elecció del diputat o diputada que ens ha de fer cas i realitzar una bona tasca política i de gestió, si fa el cas. Aquell polític que volem que ens representi i no estigui necessàriament lligat a les ordres del cap de fila corresponent, esdevenint simplement un nombre, un sumatori.
Imagineu-vos per un moment que el president Mas avança les eleccions i tenim la possibilitat de fer creutes. Una cosa semblant a com ho fem per al Senat. Què passaria amb els representants d'UDC? Qui els votaria? I els candidats d'EUIA que es presenten amb els d'Izquierda Unida? Tot això per no parlar de noms concrets.
Ja he dit que era un mica picar ferro fret, però no me'n puc estar. Aquest país té moltes assignatures pendents, però una d'elles la Llei electoral pròpia. El problema són els partits que només pensen amb ells. Tornem d'on veníem. És un peix que es mossega la cua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada