Diuen que quan no saps de què parlar treus el tema del temps. Avui, doncs, el més fàcil és parlar de la calor, però en aquest cas està força justificat. Ens hem llevat a nivell del mar i ens molestava la calor. Unes hores més tard, a mil metres d'altitud, també ens queixàvem de calor.
Us prometo que he mirat el tema del dia, però em tocava tornar a parlar de la manifestació del dia onze de setembre, i ja he repetit, i encara tindré més ocasions de parlar-ne. O bé parlar de com ridiculitzen Rajoy a Europa, però tots ho sabem i també tindrem més ocasions per comentar-ho. O sinó, parlar d'Urdangarin a qui se li ha bloquejat dos comptes bancaris a Suïssa i Andorra. En aquest cas feia dies que no figurava al meu blog, i el noi ha fet mèrits, encara que seria més llampant parlar de la seva dona a qui no la imputen, no sé per què.
Fet i fet m'he quedat amb la calor de Cantonigròs, la de Tavertet i la d'Arenys, que és la que continuo torejant. M'ha sorprès negativament la sequera del Collsacabra. No recordo haver contemplat abans el color torrat del paisatge d'avui. Els ramats de xais i vaques es confonien amb el prat. La verdor gairebé ha desaparegut d'entre els arbres, molts d'ells ben rossos, agonitzant.
M'ha entrat tristor i molts records d'infantesa, quan, a ple agost, tornàvem corrent a casa espantats per la tempesta de la tarda. El que seguia eren unes partides de la "canasta", o bé "el palé", que es coneix per "monopoli". Ens queixàvem de tanta aigua, i ara...
M'he posat nostàlgic, però ens convé que plogui. Molts dies més com avui i no sé si recuperarem els prats del Collsacabra, no sé si serem capaços de convèncer els nostres fills que anys enrere Cantonigròs era un poble voltat de verdor, on ens banyàvem al riu, a la Foradada o al Nàutic, un gorg que algú va batejar, i anàvem a caçar capgrossos per veure la seva conversió en granotes. Avui tot això està eixut i a l'espera de les pluges d'agost a la tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada