Avui s'ha sabut que la salut del líder veneçolà, Hugo Chávez, no era satisfactòria, després de l'operació que va patir a Cuba, fa pocs dies. De fet, és cert, que des de fa uns dies no sentim a parlar d'ell, quan és una persona que no pot estar ni callat ni quiet. Encara que li ho demani el rei d'Espanya.
Desconec si la seva vida corre perill, però en tot cas, si fos així, seria un cop dur per al seu país. El president s'ha erigit com l'única persona capaç de dirigir Veneçuela, i no crec que estigui gens clara la successió. De fet, ho tenia tot muntat per estar al capdavant durant molts anys, però els problemes de salut no hi figuraven.
Això ens fa pensar que la vida cal viure-la quan pots, perquè no saps què pot passar demà. Pensar gaire en el futur és un error, encara que no es pot oblidar que tot el que fem en el present, té repercussió per al futur, i això sí que cal tenir-ho en compte.
En la distància, difícilment puc acceptar un polític com Chávez. Tot el que representa treballar per al culte a la persona, és per a mi reprovable, i malauradament hi ha molts exemples a molts països, encara que probablement el cas de Chávez és especial.
Tenim, doncs, a prop, a dos líders polítics mig amagats sense saber ben bé la veritat sobre la seva salut. Castro, retirat de la primera línia de la política, i ara Chávez. En la vida dels dictadors, els darrers temps de la seva existència estan sempre rodejats de misteri i amagatotis. Feu memòria de tots els que coneixeu o heu conegut, i veureu que la seva mort està plena d'incògnites. La incògnita sobre els passos a fer, una vegada hagin mort, fa que l'expectativa sigui gran i la incertesa guanyi terreny.
No li desitjo cap mal, i m'agradaria que, a les males, hi hagués temps suficient perquè es pogués preparar la persona o persones que l'han de substituir, o millor dit, les persones que han de programar els actes necessaris per aconseguir una plena democràcia veneçolana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada