diumenge, 26 de juny del 2011

Amb una nova llei no n’hi ha prou

Aquests dies es torna a parlar molt de la reforma de la llei electoral, que en el cas de Catalunya no podem parlar de reforma, sinó de la llei electoral. Som l'única comunitat autònoma sense llei pròpia. L'any passat, per una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per Ciutadans pel Canvi, es va demanar al Parlament de Catalunya que es pronunciés sobre la voluntat o no d'iniciar els tràmits per a l'elaboració de la llei electoral. No sé si va fer efecte o no, però un cop passades les eleccions autonòmiques, el nou govern n'ha parlat més d'una vegada, i ja seria hora que es posessin mans a l'obra. 
La notícia no ha quedat només a Catalunya, sinó que altres comunitats parlen de reformar la seva llei electoral, i concretament parlen de les llistes obertes, o bloquejades, tal com preveien els membres de la comissió especial que va constituir el Parlament per a la confecció de la llei electoral, però que mai més se'n va saber res.
Crec que es fa necessària la llei, d'acord amb les característiques del nostre país, i també les modificacions que puguin fer de la seva llei les altres autonomies del país, però que ningú es cregui que el problema es resol amb una nova llei. Cal millorar-la, però això sol no evita que el percentatge d'abstencions sigui tan elevat. Podem elaborar una llei més participativa, que es pugui escollir les persones que més ens agraden, que tinguem un referent quan surtin elegits els diputats i diputades, però si no canviem la manera de fer política, l'abstenció continuarà creixent i la desafecció serà cada vegada més gran.
El ciutadà vol que els escollits treballin i deixin veure el seu treball. Cada vegada es demana més transparència en l'obra de govern, i aquesta estalvia molts problemes. La política de partits ha determinat el joc democràtic que ens regeix, però també ha emmascarat comportaments que no són del tot desitjables. El fet que moltes persones treballin més per al partit que per al municipi que els ha votat o el Parlament, fa que la ciutadania no entengui molts dels seus actes, i que la classe política es vagi distanciant cada vegada més de la població.
Posem-nos d'acord a elaborar una llei electoral pròpia, que estigui pensada per al nostre país, però sobretot que doni facilitats perquè la població se la senti seva, no hi vegi cap intencionalitat partidista, i que el resultat sigui satisfactori per a la majoria. Després, amb la nova llei aprovada, comencem a donar els primers passos per canviar els vicis adquirits. Obrim portes i finestres, i acceptem la participació de la ciutadania. Fem propera la política, i recuperarem la confiança, i d'aquesta manera aconseguirem reduir l'abstenció.