Estava llegint l'acord de CIU amb el PSOE per al tema de les pensions... Divendres és la data fixada com a límit per aprovar la reforma de les pensions el Consell de ministres, i avui fins a última hora els diferents grups polítics han anat ficant cullerada. M'ha vingut al cap com s'escriuen els programes electorals i en què acaben essent.
Avui mateix s'acusava a CIU de trair els seus votants al decidir no aplicar la llei de vegueries, quan figurava en el seu programa electoral. Ja vaig dir ahir que personalment veia bé que s'aparqués, però no deixa de ser curiós el canvi a CIU.
L'experiència que he viscut m'ha servit per adonar-me de la dificultat de mantenir les promeses una vegada assumeixes la responsabilitat de govern. Estic orgullós d'haver conservat la coherència, que no vol dir que ho hagi pogut dur a terme tot, però no hi ha hagut contradiccions.
És important en política, però també en tota la teva vida, ser coherent amb les teves idees, i argumentar els canvis que, amb el temps, es poden produir. No mereix, però, massa confiança aquell que un dia diu una cosa i l'endemà fa tot el contrari. És poc seriós i en política provoca desafecció.
Tenim la memòria molt curta i per això no és bo esperar quatre anys per valorar el compliment d'un programa polític. És bo que l'anàlisi i avaluació es faci des del primer dia, i això vàrem fer a Ciutadans pel Canvi respecte el primer Tripartit. Des del carrer no sempre s'encerta en la valoració. Sovint es cau en l'anècdota, i ja no diem dels comentaris interessats dels partits de l'oposició o mitjans de comunicació. I amb això no vull dir que no hi hagin de ser i que no estiguin obligats a fiscalitzar l'acció de govern, però no sempre s'interpreta correctament.
Aquests dies vivim intensament per efectes de la crisi, com per exemple la capitalització de les caixes o la seva bancarització. Hi ha qui tem que caixes com la de Catalunya o Unnim sofreixin una gran transformació que les faci perdre la seva catalanitat; que el centre de decisió estigui fora de Catalunya. I entretant Pujol, el president, veu viable la independència ara que des d'Espanya es parla de la recentralització. No sé què en sortirà de tot plegat, però ningú em negarà que no val la pena tenir els ulls ben desperts!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada