divendres, 26 de desembre del 2008

Zagora

Avui hem arribat a Zagora procedents de Ouarzazate. Ha estat un viatge emotiu perquè anant amb en Pep entres al moll de la civilitzacio, i et trobes amb la senzillesa de les persones més desvalgudes.
Es tractava d'anar de picnic (continuo sense saber com accentuar les "i" i les"o"), ja que durant el cami no trobariem un lloc adient i d'acord amb l'hora. Ens hem parat pel cami a comprar pa, directament del forn, i mandarines; la resta ho havien comprat en Pep i la M. Angels, mentre jo amb els meus fills anàvem a fotografiar l'interior de la Kashba i a fer les quatre fotografies que ahir de nit no vàrem poder fer.
Hem visitat la Magine (en Pep em corregirar l'ortografia) i la seva familia, que viuen en una Kashba, a Tinzouline, que segons en Pep havia d'anar per terra ara fa vint anys. L'hem visitat i realment feia la impressio que havia de baixar tot i nosaltres al darrera. Hem vist la Magine i el cor se'ns partia. LaMagine és una noia de 19 anys que fa dos mesos va ser mare. Hem pogut veure la seva filla, que la M. Angels ha sostingut en braços; li ha regalat el rellotge que portava; li ha sortit del cor. Recordaré molt temps la familia i el lloc de residència.
Hem dinat a l'oasi i ens dirigit cap a Zagora, on teniem l'hotel reservat, abans, pero hem anat a visitar la biblioteca de Tamgroute, que té més de 4.000 llibres, la majoria d'ells sobre l'Alcorà, des del segle XI. A continuacio hem visitat la seva Kashba, interessant perquè és soterrada.
El dia l'acabo des d'un Ciber amb una connexio força deficient. Demà ens acostarem més al desert.