Azrou

Hem arribat a l'hotel d'Azrou, l'únic hotel de la població, que encara desconeixem perquè ja és fosc. De fet hem viatjat força estona sense llum de dia i sota la pluja insistent - l'anticicló ens ha deixat. Les poques imatges que he pogut copsar d'Azrou evidencien que estem en una zona completament diferent a la que estàvem acostumats des de la sortida de Marràqueix.

Ahir el vespre, a l'alberg de Tamtatouche, i després d'escriure el meu post, en Pep, l'Ignasi i la Clara ens tenien preparada una sorpresa; es tractava de la innocentada del dia 28, dos dies més tard, però en un marc de més confiança per a en Pep, ja que hi va col.laborar tothom, des de la cuina fins els altres hostes, uns ciclistes bascos i una parella catalana. Per al segon plat ens varen portar una taginera que, quan la vaig obrir, estava plena d'esclòfies, peles de patata i ceba, i un parell de pebrots verds. Com podeu imaginar, tot el menjador va esclafir a riure mentre la M. Àngels i jo no enteníem què estava passant.

Després de sopar hi va haver musica en directe i jocs de màgia amb molt d'humor. Aquest mati hem sortit amb la intenció de fer la primera parada a l'escola d'Aït Thani, perquè la M. Àngels exercís de professora de francès, i així ha estat. La quitxalla ha seguit amb atenció les instruccions que els ha donat, i han preguntat i respost uns als altres, la pregunta sobre el nom i l'edat.

Hem deixat unes peces de roba perquè les repartissin als més necessitats. Hem continuat el viatge cap a Rich on hem dinat. Durant el camí hem repartit més roba, en aquest cas a tres noies molt joves que anaven carregades de llenya.

La parada a Rich ha estat simplement per dinar i continuar el viatge; teníem moltes ganes de veure la neu.

Poc després se'ns ha posat a ploure i la pluja no ens ha deixat fins a Azrou. Amb llum de dia, però, hem pogut desviar-nos del camí i anar a veure una família coneguda d'en Pep, que viuen al mig de les muntanyes, en una espècie de cova i un parell de haimes, amb el bestiar voltant pel mig. Només hi havia dues filles d'uns 30 i 7 anys respectivament, a qui també hem pogut donar roba.

Tots ens preguntàvem com podien viure allà tot l'any, sense cap servei ni comoditat, sense escolaritzacio... Una nova experiència a sumar a les acumulades d'aquests dies. Ben mirat no estant essent unes vacances de relax, sino que tenim els cinc sentits tot el dia en alerta. Un viatge intens i alliçonador, per als adults i sobretot per als meus fills.