Rosa Díez s'ha manifestat contrària a l'Estatut d'Autonomia i a tots els estatuts en general, perquè porten Espanya cap a un model confederal, que només hauria de ser possible si ho decidissin tots els espanyols. Tampoc està d'acord que les inversions es territorialitzin en funció del PIB, perquè no veu bé que tinguin més inversió els països més rics.
En el mateix acte, Rosa Díez descartava unir-se amb Ciudadanos C's, perquè els considera molt diferents al seu partit polític. Això acostuma a passar quan no hi ha perspectiva, però des de fora es veu molt millor.
Es poden fer moltes lectures de les declaracions de Rosa Díez, i sobretot entendre el per què va marxar del PSOE i va crear el nou partit polític, però jo em quedo amb la mania de voler que tothom hagi de fer el mateix, un vici que no és exclusiu del seu partit.
Ja va passar amb l'Espanya de les autonomies. Es tractava de donar autonomia a tothom encara que no la volguessin, i no permetre que només es constituïssin les "nacionalitats històriques".
Encara que no es digui explícitament, també es rebutja el dret d'autodeterminació, sobre la base que no tothom vol que ens autodeterminem. Seguint la mateixa línia, Catalunya només es podria independitzar si així ho manifestés la majoria dels espanyols.
Tot plegat et porta al mateix lloc i conclusions: no t'estimen, però no et deixen marxar. Per què?
Aviat tindrem sentència i segur que no serà la volguda pel poble català, el que es va manifestar lliurement; caldrà, doncs, donar una altra resposta, la més consensuada possible, i aquesta resposta ha de ser del poble català, que és qui no està a gust amb el tracte que rep de l'estat espanyol.
En el mateix acte, Rosa Díez descartava unir-se amb Ciudadanos C's, perquè els considera molt diferents al seu partit polític. Això acostuma a passar quan no hi ha perspectiva, però des de fora es veu molt millor.
Es poden fer moltes lectures de les declaracions de Rosa Díez, i sobretot entendre el per què va marxar del PSOE i va crear el nou partit polític, però jo em quedo amb la mania de voler que tothom hagi de fer el mateix, un vici que no és exclusiu del seu partit.
Ja va passar amb l'Espanya de les autonomies. Es tractava de donar autonomia a tothom encara que no la volguessin, i no permetre que només es constituïssin les "nacionalitats històriques".
Encara que no es digui explícitament, també es rebutja el dret d'autodeterminació, sobre la base que no tothom vol que ens autodeterminem. Seguint la mateixa línia, Catalunya només es podria independitzar si així ho manifestés la majoria dels espanyols.
Tot plegat et porta al mateix lloc i conclusions: no t'estimen, però no et deixen marxar. Per què?
Aviat tindrem sentència i segur que no serà la volguda pel poble català, el que es va manifestar lliurement; caldrà, doncs, donar una altra resposta, la més consensuada possible, i aquesta resposta ha de ser del poble català, que és qui no està a gust amb el tracte que rep de l'estat espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada