dilluns, 29 de desembre del 2008

Tinghir

Ens hem llevat a 1/4 de 7 del mati per anar a veure la sortida del sol, en camell, més abrigats que mai i amb presses per ser-hi a temps: Ens esperaven dos camells, de fet son dromadaris, ajaguts i rumiant, i una rècola de camells més, amb els seus jenets japonesos.
L'aixecada del camell i la davallada son subtades (continuo sense saber accentuar la "i" i la "o""), i has de vigilar de no perdre l'equilibri. Un cop a dalt hem hagut de pujar uns metres a peu, els primers dels quals m'han sobtat, tal com ahir em va passar a les primeres passes quan pujàvem les dunes a peu. Arribats al cim hem esperat que aparagués el sol i l'hem ben retretat.
Hem deixat el desert de la sorra per anar al desert de les roques, a recollir fossils; n'hem trobat un parell o tres d'interessants, en molt poca estona. Abans, pero, hem visitat el Mausoleu de Moulay Ali Cherif, on hem pogut veure bé, per primera vegada, una mesauita; ben diferent de Turquia que podies entrar a pràcticament totes.
Després de dinar a Arfoud, hem agafat la carretera fins a la destinacio d'avui:Tinghir, on ens esperava un hotel que no tenia res a veure amb tota la resta. Venint de l'alberg du sud, al desert, la M. Angels ho ha agraït.
La part antiga de Tinghir és tot un mercat, amb carrers estrets on els productes de les botigues d'un costat es barregen amb les de l'altre costat. En Pep continua trobant amics arreu i fent bromes a qui no coneix i arriba a sorprendre'ls.
Abans d'anar a sopar hem entrat a una botiga d'estores, també amics d'en Pep, que ens han rebut amb tota solemnitat. La persona que ens ha mostrat les diferents estores, parlava un castellà perfecte i entenia i mig parlava el català.
A l'hotel hi ha Internet i podré penjar els dos posts pendents: el d'ahir al desert i el d'avui. Demà arribarem a la muntanya per passar-hi un parell de dies; no sé si hi haurà Internet, com tampoc sabem si hi haurà neu, encara que tot fa pensar que no ja que fa dies que tenim l'anticiclo a sobre.