diumenge, 21 de desembre del 2008

Una reflexió per al nou any

Entrem a la setmana de Nadal que, encara que desdibuixada i en certa manera desnaturalitzada, continua essent per a molts creients, una setmana de pau, d'amor i de fraternitat. Per als que tenim fe, és la imatge més evident de la humilitat que tan sovint ens falta, de la capacitat de posar-nos al servei dels altres, sense egoisme ni supèrbia. És el moment de desitjar la felicitat dels altres i contribuir-hi dins les nostres possibilitats.
És per això que en aquest post, que és el número 1.200 del meu blog, voldria transmetre aquest missatge de servei, estima i col·laboració amb els menys afortunats, amb els malalts, els que sofreixen, els que amb prou feines arriben a final de mes, i els que viuen sols sense que ningú en tingui cura.
Voldria fer, també, ara que s'acaba l'any, una reflexió perquè ajudés a afrontar el nou any amb un esperit diferent al que ha presidit en aquest i els anteriors, a les persones que treballen professionalment o de manera voluntària, a informar i tractar els temes d'actualitat de la nostra vila.
Seria desitjable que es pogués corregir aquest mal vici d'afirmar sense contrastar la notícia; d'acusar sense tenir proves, i de buscar el sensacionalisme sense pensar en les conseqüències que tot això pot comportar, si és que no es busca predeterminadament.
L'actitud, aquests darrers dies, de responsables i col·laboradors de la revista L'Agenda, i d'algun col·laborador de Ràdio Arenys, no fan cap favor a la gent ni a la vila d'Arenys de Mar. No és un problema d'informació, sinó de desinformació. No és un problema de crítica, que sempre consideraré saludable vagi a favor o en contra la meva persona, sinó un problema de mal ús dels mitjans de comunicació i de falta al codi deontològic.
El contingut de bona part del darrer número de L'Agenda, és una mostra del mal fer d'alguns dels seus redactors. No es pot difamar a la lleugera sense valorar les conseqüències d'un error en el plantejament o la informació. És molt greu acusar l'exalcalde i l'actual alcalde d'implicats en una possible corrupció, quan es tracta de diligències per un contenciós administratiu, provocat per la denúncia d'una persona a qui judicialment se'l va condemnar a enderrocar les edificacions que havia fet en sol no urbanitzable, i que l'actual alcalde va fer executar.
No saben o no preveien el mal que podien fer i han fet a la imatge de les persones difamades i a la de la nostra vila? No vull pensar que sigui de mala fe, però els fets m'ho posen difícil.
Per què en un altre article de la revista, arran d'unes declaracions de l'Intercomitè de l'Ajuntament, es diu, en boca del representant sindicalista de CCOO, el senyor Antoni Cubel, que l'actual govern municipal podia haver denegat la pròrroga de la vida laboral del Secretari de la Corporació, quan això no és cert ja que la pròrroga es va realitzar en el mandat anterior, i a més l'alcalde no pot denegar un dret al funcionari, a no ser que hi hagi una causa raonada que pugui anul·lar aquest dret?
Si això no se sabia, no costava res a demanar-ho, però el pitjor de tot és que, posteriorment he parlat amb el senyor Cubel, i m'ha negat haver fet aquesta afirmació. Què pretén la gent de l'Agenda? informar o llançar porqueria sobre la gent?
Desitjaria que tot això es tractés d'un mal son, i que ens despertéssim i ens trobéssim davant de L'Agenda, amb informació veraç i contrastada, amb crítica profunda de la gestió del govern municipal, que ens servís per recapitular i corregir allò que estem fent malament, però que poguéssim explicar el per què de les coses.
Si L'Agenda continua en aquesta línia, el seu futur serà gris i trist, per als seus redactors, per als seus lectors, per als seus anunciants, i el que és més preocupant, per a la imatge de la nostra vila que no es mereix un tracte com el que està rebent.
Avui, al programa El Dominical de Ràdio Arenys, que dirigeix el president de l'AIA, editora de L'Agenda, he tingut l'oportunitat de parlar i deixar clar quina era la veritable versió de la notícia. Confio en la professionalitat del senyor Enric Sierra, perquè es faci justícia i s'esmercin per recuperar l'honorabilitat dels qui mai havien d'haver estat difamats.