dijous, 25 de desembre del 2008

Ouarzazate

Enguany la diada de Nadal ha estat diferent de sempre, i el dinar no cal dir-ho. Costelles de xai a la brasa i per postres mandarines. El restaurant de Taddart, de cami de Ouarzazate, es troba al peu de la carretera, i és d'aquells llocs que no t'hi pararies mai, si no fos anant amb en Pep.
Un xai moltgustos que ens ha donat força per arribar a la destinacio.
Abans haviempassatpelpoble de Ait-Ourir, on hi viu aquell xicot que varen condemnar per haver escrit a l'escola: "Déu, pàtria i Barça". Desconec com ha acabat.
Prop del coll dels Atlas que hqviem de travessar, ens hem parat a trepitjar neu; feia gràcia de fer-ho al Marroc, a un parell de dies d'entrar al desert.
En Pep té amics a tot arreu i te'ls vas trobant a mesura que vas fent cami. A la Kashba de Ouarzazate, que hi hem arribat quan fosquejava, el coneixen per "el doctor", i només senties gent que el cridava per aquest sobrenom.
Hem arribat a l'hotel de ben fosc i la impressio des de fora, a la nit, no és la mateixa de quan entres. Em fa l'efecte que ens hi trobarem molt bé.