dijous, 18 de desembre del 2014

Torres-Dulce no resisteix la pressió política

La notícia bomba del dia i que reproduiran demà tots els diaris en paper és la dimissió, per assumptes personals, del fiscal general de l'Estat, el senyor Torres-Dulce. El fiscal general que va obligar al fiscal superior de Catalunya a presentar la querella contra el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau. Un fiscal que va actuar molt lentament en el procés 9N i que va posar molt nerviosos al PP, sobretot a la senyora Sánchez-Camacho, que feia dies que havia anunciat com procediria el fiscal.
El ministre de Justícia ha corregut a ressaltar que la dimissió era per assumptes personals i per tant no tenia res a veure amb el cas del 9N ni el Gürtel o el Nóos. L'oposició, però té molt clar que la dimissió té a veure amb la politització de la Fiscalia, que està al servei dels interessos del Govern.
El Govern espanyol nega pressions al fiscal, però tothom sap que quan el varen nomenar no es pensaven que actuaria de la manera que ho ha fet. El volien molt més proper a les tesis populars, i d'alguna manera els va sortir malament. Negar pressions és força ridícul, perquè tots n'hem estat testimonis. Potser no les ha patit darrerament, però la setmana del 9N el PP, però també C's i UPyD varen estar insistint i pressionant el fiscal perquè prohibís la realització de l'acte de participació amb urnes, i posteriorment que presentés la querella al president Mas. Si això no és pressió no sé què en diuen.
De totes maneres, per a molts de nosaltres, el fet que Torres-Dulce hagi dimitit ens deixa molt indiferents. Vingui qui vingui al seu darrere no canviaran les coses. Tal com hem pogut llegir aquests dies, només un canvi radical del mapa polític pot fer variar la inèrcia que aguantem des de fa més de trenta anys. Això pot passar d'aquí a un any, amb els resultats de les eleccions generals, o bé, en el cas de Catalunya, amb com avanci el procés sobiranista. Avui tot és una incògnita i hem d'anar vivint el dia a dia.
Avui la notícia a comentar havia de ser el gir històric de la política dels EEUU vers Cuba, i els primers passos per restaurar les relacions entre els dos països. Com que el procés s'allargarà en el temps, ja tindrem ocasions per anar-ne parlant.