dilluns, 15 de desembre de 2014

Avui, conferència de Joan Herrera

Avui era el torn d'Herrera en aquesta marató de conferències setmanals dels partits polítics catalans, i encara no s'ha acabat, el proper en David Fernàndez de la CUP. 
He volgut entendre el missatge d'Herrera, cada vegada més difícil perquè no acabar de definir-se prou bé. És allò que passa quan es vol acontentar tothom i s'acaba distanciant-se de la majoria. Reconec que Podemos no li posa fàcil, ja que és la força que hi pot sortir més malparada. L'últim sondeig ja li pronosticava una gran davallada.
Herrera és clar a l'hora de defensar un front d'esquerres i intenta sumar-hi tots els partits que es defineixen d'esquerra encara que quan han governat no ho han demostrat gaire. Voldria anar junts amb ERC, Podemos, Procés Constituent, escindits del PSC... i parla de transversalitat, i a favor del dret a decidir.
El que no em queda clar és quan, parlant de les relacions Catalunya-Espanya, defensa el diàleg de tu a tu, d'igual a igual. No ho entenc perquè no sé com pot aconseguir aquesta posició d'iguals tenint en compte que estem parlant d'un Estat amb totes les institucions a les seves mans (Tribunal Constitucional, Poder judicial, legislatiu i executiu...), i una autonomia amb l'Estatut i el finançament retallat. 
Els que defensen la tercera via, sobretot els que s'hi han posat ara, per què creuen que està sorgint aquesta idea? per què sí? o potser perquè el moviment independentista ha mobilitzat més dos milions de persones? Els actuals defensors de la tercera via haurien sortit a la llum pública sense el moviment independentista? No, oi? doncs això vol dir que posició d'igual a igual, ni somiar-ho!
L'única possibilitat que té Catalunya per fer asseure l'Estat espanyol a dialogar, és amenaçant amb la independència. I quant més creïble sigui aquesta, més fàcilment el govern espanyol mourà fitxa. Per tant, senyor Herrera, m'està molt bé que vulgui remoure més coses que la relació Catalunya-Espanya, però concreti el camí que vol recórrer per arribar a bon port. Només així ens podrà convèncer. Entretant, no es vulgui enganyar, no s'enganyi.