Arran del rescat de la banca espanyola, o bé de l'ajuda de 100.000 milions d'euros, per aquells que no els agrada la paraula 'rescat', potser perquè els fereix el seu orgull, he pogut llegir diferents articles que posen en dubte la capacitat política i de gestió pública dels dirigents polítics dels darrers temps.
Penso que no és criticar per criticar el fet d'acceptar que el nivell dels nostres polítics no és el desitjable. Per què? la meva opinió, que ja he comentat altres vegades, és per culpa dels partits polítics i la seva manera de funcionar. Els polítics que arriben a les primers posicions en el partit no són els millors, sinó aquells que convenen a la pròpia estructura del partit. La feina que representa per a un líder polític aconseguir estructurar un partit afí, que li doni suport i camí per recórrer, fàcilment li resta capacitat de gestionar la seva responsabilitat política. No són els que entenen d'economia i gestió pública els que assoleixen els primer llocs, ni aquests es deixen assessorar pels millors. També és evident que els millors no acostumen a entrar en política, perquè no és econòmicament favorable i tenen altres camins amb més possibilitats de creixement personal i professional.
Aquesta incapacitat política l'hem patit amb el govern socialista de Zapatero i l'estem patint amb el govern Rajoy, però també amb Aznar, el prepotent i cregut. I amb tots ells, els assessors econòmics i responsables de diferents institucions econòmiques. Ja no parlem de les frases que avui ens recordava la premsa, emeses per Zapatero i Rajoy, aquest tan sols un mes enrere, i que els ha deixat en evidència, sinó de la incapacitat de construir un model econòmic que permetés un creixement regulat i modestament treballat.
A tot això s'hi barrejat l'orgull espanyol que sempre ens ha fet pensar que érem els millors i que no necessitàvem l'ajuda de ningú. En la situació actual, no només rebutjàvem l'ajuda exterior, sinó que veníem d'una creença que érem millors que els nostres veïns. Aquesta manera de pensar i de fer és la que ens deixa encara més en evidència, i al final ens ho haurem d'empassar.
Al nostre país, mentre el sistema funcioni amb aquesta estructura partidista, i no superem aquesta manca d'humilitat, difícilment aconseguir sortir d'aquest pou profund on ens hem ficat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada