Sempre hem viscut enganyats, però els polítics de torn tenien la gràcia de dissimular-ho. En el fons ja ens anava bé, sobretot si anàvem tirant sense gaires maldecaps. Després, ja ho vèiem i ens lamentàvem. Ara és diferent. Som conscients que ens estan enredant. No ens creiem els polítics i aquests ho saben, però no fan res per dissimular. Forma part del pla.

Aquí no plega ningú, encara que sigui culpable de tot. El president del govern ens explica que ha aconseguit el crèdit financer a la banca espanyola, després de pressionar Brussel·les, però el president de la Comissió Europea, el senyor Barroso, el desautoritza. El rescat ha estat una imposició que Rajoy ha hagut d'acceptar i la cosa no s'acaba aquí.
És igual que economistes de reconegut prestigi faci temps que avançaven el futur de la nostra economia. L'esperit del quixot és molt viu a la raça hispana, i no es té sentit del ridícul. És per això que molts patim vergonya aliena.
Espanya té un problema econòmic, però també polític. Rajoy està demostrant que no té capacitat per dirigir el govern i no tenim recanvi. El dubte constant i la manca de transparència en la seva gestió no ens poden treure del pou, i no som capaços d'endevinar qui el pot substituir amb un mínim de garantia.
Fa quatre dies tots rèiem del ridícul de l'alcaldessa de Madrid, ficant la pota fins al fons de la galleda. La presidenta de la Comunitat de Madrid tampoc no queda enrere, i és la demostració de la nul·litat com a líder polític. Qui hi ha? l'actual ministre de Justícia? Tampoc és que se n'hagi sortit massa bé fins ara. De l'oposició no en parlo perquè encara necessiten uns quants anys per posar-se a to. Tenim un problema gros, i allò de baixar del tren... avui no ho tinc tan clar. A veure si no ens adonem de la biga a l'ull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada