dimarts, 5 de juny del 2012

Catalunya és qui més ha patit l'incompliment inversor de l'Estat

Avui l'Oriol Pujol participava a la tertúlia de Catalunya Ràdio i, tot i que només ho escolto durant el trajecte entre Mataró i Arenys, m'ha agradat quan en un moment determinat ha comentat el fet que tothom es fixa amb els pressupostos que presenten les institucions públiques i molt poc, per no dir gens, en la liquidació d'aquests pressupostos.
Suposo que ho deia a partir de la discussió sobre el grau de compliment de les inversions espanyoles a Catalunya. Si no ho recordo malament, l'any 2011 l'Estat només va invertir el 35% del pressupost d'inversions inicial. Catalunya va ser la comunitat autònoma amb menys compliment inversor.
Crec que ho he dit en més d'una ocasió, però no em sap greu repetir-ho. Hauríem d'analitzar més a fons la liquidació d'un pressupost a l'hora de valorar en què es dediquen els recursos. Perquè està molt bé que ens diguin que destinaran tants diners a Cultura, tants a Serveis Socials... però és un error no valorar el grau de compliment i la mateixa distribució final. Quan això ho apliquem a l'Estat, en relació a Catalunya, és quan veiem més el frau que suposa tenir en compte només el pressupost inicial.
Per la meva experiència a l'administració local, tant en l'etapa de regidor com en la de tècnic, considero que el funcionament actual és equivocat. Caldria controlar més les modificacions pressupostàries, sense que això vulgui dir que no siguin permeses, però s'haurien d'argumentar i justificar més, si és que ens creiem que el pressupost anual té un sentit, i és l'expressió de la política municipal del govern de torn.
El dia a dia és viu i canviant, i per tant hem de tenir la possibilitat d'adaptar el pressupost a les necessitats del moment, però sense arribar a prostituir-lo. Es pot donar el cas que el pressupost final, el liquidat, no tingui res a veure amb l'inicial, i això sense entrar a valorar l'eficiència en la seva execució ni amb l'encert de la previsió, sobretot d'ingressos, però també de despeses.
Es parla molt de la modificació de la llei local de l'administració, però no sé si en aquest camp s'hi treballarà, perquè està molt lligat amb la capacitat de despesa i les competències municipals.
Però tornant a l'inici de l'escrit, animaria la ciutadania més activa a exigir més transparència a l'administració i analitzar més els pressupostos liquidats, per adonar-se que l'espoli que patim els catalans encara és més fort.