Entre no parlar de res més a no parlar-ne gens hi ha l'opció entremig que sempre acostuma a ser el més raonat. Aquests dies a Arenys, el de Mar, és impossible trobar-te amb amics sense que surti el tema de l'altre, el de Munt; o ho llegeixes a la premsa o ho escoltes a la ràdio. Sens dubte es tracta d'una notícia rellevant, encara que no tothom coincideixi en reconèixer on rau la rellevància, si en el fet en si mateix, o en la repercussió que li han donat els detractors.
Si alguna cosa he sentit repetir al llarg de tota la meva vida social i política és la paraula Autodeterminació, un dret reconegut en funció dels interessos, però que jo sempre defensaré sigui qui sigui el beneficiat o "perjudicat", si és que n'hi ha algun.
Arenys de Munt va decidir posar a votació entre tots els seus vilatans quina era la seva posició davant una possible independència de Catalunya respecte a Espanya. Encara no ha arribat el dia de la votació i tot plegat ha sortit de mare. Per què? al meu entendre perquè hi ha qui no confia en les persones, ni sap entendre ni respectar la seva voluntat, ni escoltar la seva veu. Quin mal hi ha que un poble, una comunitat, manifesti el que pensa o li agradaria que passés? Vivim en un estat de dret, o això és el que ens diuen; doncs que ens deixin exercir-lo.
Una cosa diferent és si la Constitució i les lleis actuals permeten que una administració pública local pugui organitzar un Referèndum d'autoderminació o no. Si no ho pot fer potser caldria canviar la Constitució, però en tot cas no ens hem d'escandalitzar si l'Ateneu o l'Esplai ho organitzen. En tot cas serà el seu problema si són capaços o no de mobilitzar els veïns. O és que això fa por a algú?
No voldria parlar de l'actitud dels partits polítics, perquè hi ha massa demagògia entre tots plegats, però sí que m'agradaria recordar-los que si tenen res a dir al respecte, que utilitzin les institucions que tenen al seu abast per defensar els nostres drets; que no ens passin el mort una vegada més als ajuntaments, sobretot ara que tenim tants problemes financers després de 30 anys d'ajuntaments democràtics sense que s'hagi aprovat cap llei de finançament que sigui justa.
Ara poden venir polítics de primera fila a solidaritzar-se amb el poble d'Arenys de Munt, però fet això jo els demanaria que quan tornin al Parlament, o vagin a Madrid a negociar, se'n recordin i no utilitzin un altre discurs. De caragirats ja en tenim prou!
Des d'aquí voldria demanar que tothom pugui fer allò que desitgi mentre no perjudiqui els altres. És allò d'on acaba la llibertat d'un mateix, però dedicar un diumenge de setembre per anar a expressar per escrit allò que a mi m'agrada, no penso que hagi d'afectar a ningú, i encara menys la seva llibertat. Dit això, posem-nos a treballar perquè tot funcioni, perquè el país superi la crisi, perquè es creïn llocs de treball i no es tanquin més empreses, i per recuperar aquells valors que havíem adquirit de petits i que ens feien més agradable la convivència, sense que ens haguessin d'amenaçar amb sancions, ni redactar exhaustives ordenances de civisme.
Si alguna cosa he sentit repetir al llarg de tota la meva vida social i política és la paraula Autodeterminació, un dret reconegut en funció dels interessos, però que jo sempre defensaré sigui qui sigui el beneficiat o "perjudicat", si és que n'hi ha algun.
Arenys de Munt va decidir posar a votació entre tots els seus vilatans quina era la seva posició davant una possible independència de Catalunya respecte a Espanya. Encara no ha arribat el dia de la votació i tot plegat ha sortit de mare. Per què? al meu entendre perquè hi ha qui no confia en les persones, ni sap entendre ni respectar la seva voluntat, ni escoltar la seva veu. Quin mal hi ha que un poble, una comunitat, manifesti el que pensa o li agradaria que passés? Vivim en un estat de dret, o això és el que ens diuen; doncs que ens deixin exercir-lo.
Una cosa diferent és si la Constitució i les lleis actuals permeten que una administració pública local pugui organitzar un Referèndum d'autoderminació o no. Si no ho pot fer potser caldria canviar la Constitució, però en tot cas no ens hem d'escandalitzar si l'Ateneu o l'Esplai ho organitzen. En tot cas serà el seu problema si són capaços o no de mobilitzar els veïns. O és que això fa por a algú?
No voldria parlar de l'actitud dels partits polítics, perquè hi ha massa demagògia entre tots plegats, però sí que m'agradaria recordar-los que si tenen res a dir al respecte, que utilitzin les institucions que tenen al seu abast per defensar els nostres drets; que no ens passin el mort una vegada més als ajuntaments, sobretot ara que tenim tants problemes financers després de 30 anys d'ajuntaments democràtics sense que s'hagi aprovat cap llei de finançament que sigui justa.
Ara poden venir polítics de primera fila a solidaritzar-se amb el poble d'Arenys de Munt, però fet això jo els demanaria que quan tornin al Parlament, o vagin a Madrid a negociar, se'n recordin i no utilitzin un altre discurs. De caragirats ja en tenim prou!
Des d'aquí voldria demanar que tothom pugui fer allò que desitgi mentre no perjudiqui els altres. És allò d'on acaba la llibertat d'un mateix, però dedicar un diumenge de setembre per anar a expressar per escrit allò que a mi m'agrada, no penso que hagi d'afectar a ningú, i encara menys la seva llibertat. Dit això, posem-nos a treballar perquè tot funcioni, perquè el país superi la crisi, perquè es creïn llocs de treball i no es tanquin més empreses, i per recuperar aquells valors que havíem adquirit de petits i que ens feien més agradable la convivència, sense que ens haguessin d'amenaçar amb sancions, ni redactar exhaustives ordenances de civisme.
1 comentari:
M'agrada el que dius i com. Però estic emprenyada per l'ùs que certs polìtcs fan de la consulta dels nostres veins com l'ex...de tot: capellà, de la Crida,d'ERC del Pi i ara de no sé de què. Sembla que vol agafar tot el protagonisme quan tot el mèrit és del MAPA. Ho havia de dir i t'ha tocat a tu. Esperen la teva comprensió
Publica un comentari a l'entrada