dimecres, 23 de setembre del 2009

Frau, engany, traïdoria

Què me'n dius del cas Millet? em preguntaven aquest migdia quan anava a dinar. Bé, de fet eren dos quarts de cinc de la tarda, i efectivament anava a dinar. Ha estat un dia, amb un matí que no s'acabava mai, amb una reunió que s'enganxava amb l'altra; i el temps per pair-ho tot?
Ho sabia diumenge al vespre quan repassava l'agenda de la setmana; no podia ser més dura, però interessant i força decisiva per al futur immediat, però ni s'ha acabat, ni la propera es presenta menys atapeïda.
Doncs no tinc notícies fresques, però els fets del Palau, els d'aquests dies, han deixat una mica estorats a força gent. El cas és que no t'imagines que personatges com Millet puguin haver actuat com ell ha fet, fins que no passa. De la sorpresa es passa a la indignació, i es comencen a interpretar fets i actuacions que en el seu moment no varen cridar l'atenció.
La Pilar comentava l'altre dia que els escàndols econòmics dels Estats Units d'Amèrica són de centenars de milions d'euros, però a casa nostra, encara que seran més que els calculats fins ara, podem arribar a parlar de desenes de milions... qüestió de dimensions.
Em sap greu per la mala imatge que dóna a una institució i a una entitat de la qual molts catalans se'n senten orgullosos. Perquè ho ha fet una persona que ha estat homenatjat i premiat per la seva tasca cultural i cívica. Perquè ens ha enredat a tots plegats, i una vegada més la bondat de la gran majoria de la població s'ha vist traïda per una persona sense escrúpols.