dilluns, 28 de setembre del 2009

L'art de negociar

Negociar no és fàcil, però val la pena. De fet ja de ben petits tenim l'oportunitat d'aprendre a negociar, fins i tot a casa, amb un pares que ens poden semblar massa autoritaris. En el fons t'adones que normalment resulta més eficaç donar voltes abans d'afrontar-ho de dret, sobretot quan el que intentes aconseguir ho tens vetat d'entrada.
Ho he dit abans, negociar fins i tot davant de posicions aparentment, o no tant, autoritàries. En democràcia és vital i si no n'hem après abans, desaprofitem molts progressos, moltes oportunitats d'avançar.
Negociar, dialogar, discutir, contrastar... No sé si hi ha màsters que n'ensenyin, però les relacions socials són un marc idoni per aprendre'n. A vegades menystenim les entitats i les considerem únicament pels seus objectius i no tenim en compte les relacions entre les persones que les fan rutllar.
Analitzant entitats que coneixes una mica, t'adones que la importància està en les persones que en són socis, però socis actius. Tots coneixem entitats que funcionen perquè hi ha una persona al capdavant, a vegades sol o pràcticament sol, sense el qual tot fa pensar que no continuarien, però al mateix temps veus que aquesta persona pot arribar a ser un obstacle perquè l'entitat sigui més participada.
El món de les persones és complex i el de les seves relacions no queda enrere, però hem de fer els possibles perquè la riquesa del diàleg perduri i ens faci viure.